PUBLICITAT

Això no durarà molt

PEDRO CALVO H.

Això no durarà molt. Els símptomes i les dades així ho testifiquen. El Govern no aguantarà. L'oposició, una incògnita. L'esperança difusa la vèiem dies enrere en la presència popular als carrers, amb la inspiració de moviments com el 25-S i suposo que el M-15, però com costa articular per aquí alguna cosa sòlida i capaç d'irrompre i canviar la realitat de la frustrant i anquilosada política espanyola. Els millors ciutadans són els que omplen de tant en tant els carrers. Però de moment no poden contra les injustes mesures governamentals anticrisi ni contra les tendències alarmants de segrest de la democràcia. No entenc com des de la Generalitat de Catalunya domina d'aquesta manera la ceguesa, en lloc de cooperar obertament i generosament, com en temps de Pujol, a la solució dels problemes de tot Espanya. Les dràstiques retallades ja no només piquen i polvoritzen l'Estat de Benestar i contribueixen al desastre de l'atur i del teixit econòmic i industrial, sinó que entren de ple en el terreny de les agressions a la democràcia.

Això passa amb els retrocessos en matèria d'educació, d'art, de cultura. Això passa a les restriccions en les estructures democràtiques de les institucions, amb l'exemple inaudit de la supressió del sou dels diputats a Castella-la Manxa, clarament dirigida a impossibilitar la tasca de l'oposició i a facilitar la tornada al segle XIX, quan només els rics podien dedicar-se a la política. Això no durarà molt, com deia jo al començament d'aquesta columna. És qüestió no de setmanes però sí de mesos, potser no molts. Només cal sortir al carrer i veure la indignació dels ciutadans, especialment en matèria de retallades sanitaries però en relació amb totes les facetes de l'abisme en què ens estan ficant, sense comptar ara amb les manifestacions multitudinàries als carrers i places d'Espanya. A veure com porten a l'Audiència Nacional als milers i milers d'espanyols que aniran endurint la seva protesta. A veure com contenen la pressió creixent, Déu vulgui que pacífica, de l'Espanya desesperada.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT