M'imagino que l'ofensiva contra el dret de manifestació de la delegada del Govern a Madrid està destinada als benpensants. Mai he entès quin laboratori pot discriminar als que pensen bé dels que pensen malament. En tot cas, és un principi autoritari que pretén regular el pensament seleccionant als que tenen bons pensaments d'acord a l'ordre establert.

El Partit Popular estén la seva agenda conservadora per embolicar les seves retallades i frenar el descontentament. Per això, un pas més a la legalitat, dificultant les manifestacions legals.

És clar que són incòmodes les manifestacions, sobretot per als qui les protagonitzen. Madrid va estar paralitzada diversos dies per la visita del Papa. Cada vegada que juga el Reial Madrid al Bernabéu es col·lapsa la zona nord de Madrid. Passa amb el Barça a Barcelona. I quan hi ha una desfilada militar per la celebració del dia nacional.

Diu Cifuentes que vol «ciutats habitables». I per això limitarà el dret de manifestació. No es refereix al tancament de guarderies, a la reducció dels serveis públics, a la carmanyola dels nens de les nostres escoles públiques. Es refereix a la contenció de la indignació ciutadana per impedir que el carrer sigui reflex democràtic de la brutal manera de controlar la crisi.

Cifuentes, potser sense saber-ho, està donant un impuls a la radicalitat. ¿Algú pensa que limitar el dret de manifestació contindrà les protestes? Durant el franquisme les manifestacions estaven prohibides i els militants feien accions llampecs, salts per exterioritzar les seves protestes. ¿Tornarem a l'època de les manifestacions prohibides com a norma? Quan l'Església es manifesta contra l'avortament, ¿col·labora a una ciutat inhabitable? Quan el PP era a l'oposició i mobilitzava contra la política antiterrorista del Govern, ¿també? La propera Diada, ¿serà permesa?

La successió de disbarats d'un govern sense rumb promou retallades també en les llibertats constitucionals.

La delegada del Govern a Madrid satisfà als benpensants. I està promovent una insurrecció popular que es materialitzarà quan els límits a la llibertat d'expressió es facin intolerables. No s'ataca l'arrel sinó les conseqüències. Em sembla que aquest govern ha perdut totalment el judici.

Per a més informació consulti l'edició en paper.