Més que d'excessos policials s'hauria de parlar de defectes policials, malgrat que, d'excessos, se'n van cometre molts i greus el 25-S. El principal d'ells, que no l'únic per cert, el de la consideració d'«enemics» atribuïda als ciutadans que es manifestaven contra el Govern i la classe política en general en els entorns del Congrés. Aquesta consideració d'«enemics», expressada públicament no fa molt pel cap de la policia de València, va quedar acreditada no només en l'actuació dels antidisturbis, indiscriminada i violenta, sinó, particularment, pel menyspreu per la legalitat de què van presumir les autoritats en justificar el fet que els agents no estiguessin, com la llei exigeix, convenientment identificats. No només ho va justificar la pròpia delegada del Govern, sinó que a més se'n va vantar.

Segons aquesta funcionària, senyora Cifuentes, els policies antidisturbis no anaven identificats «per evitar les denúncies falses» de brutalitat. Certament, podria algú atribuir falsament a un número, l'imprès en la identificació que ha de portar-se, actes contraris a la civilitat i a la llei, però aquest és un risc que va amb l'ofici i que pot ser neutralitzat, si l'acusació és incerta i no demostrable, davant qualsevol tribunal. Així doncs, el que evita l'ocultació de la identitat són les denúncies veritables, aquelles que la pròpia policia –i no diguem els seus comandaments polítics– hauria de ser la primera interessada a investigar i depurar. A menys, clar, que es pretengui retornar a la policia el caràcter repressiu que va tenir durant tantes dècades, les del franquisme, al nostre país.

Els vídeos estan aquí, i els testimoniatges dels copejats i els detinguts, i la confirmació de policies infiltrats i d'elements provocadors, i tot això hauria de ser suficient per obrir, no ja un debat, sinó una investigació que assenyalés les corresponents responsabilitats. Si el Govern de Rajoy no vol que la gent es manifesti contra ell (li agrada més, sens dubte, la submissió silent, masoquista i ovina), que governi a favor de la gent, dels seus drets, del seu benestar i dels seus interessos, que són els de la nació. Si no en sap o no vol, que dimiteixi, però que no utilitzi la policia per infondre por.

Per a més informació consulti l'edició en paper.