• En una època de crisi i de desànim general, mirar enrere et dóna perspectiva

Una esquizofrènia frenètica m'obliga a anar al psiquiatre. L'home és originari d'un lloc on les crisis són habituals i constants. Em diu que mai no s'hauria imaginat que viuria una situació semblant a Andorra. Abans que li proposi posar-me jo a la seva cadira i que ell faci de pacient m'explica que en època de crisi i de desànim general, mirar enrere et dóna perspectiva i permet no magnificar situacions. I m'esmenta una teoria molt estesa entre els companys de professió del seu país que es diu la magdalena de Proust. Suposo que fa esment a aquell exemple emblemàtic d'elaboració literària de l'evocació d'una sensació mental complexa; una descàrrega de neurotransmissors i d'altres substàncies que dibuixen la complexitat de les nostres sensacions, percepcions i sentiments a partir del que li provoca al protagonista de À la recherche du temps perdu, el gust d'una magdalena sucada en una tassa de te.

Se'm fa difícil aquest exercici de nostàlgia. Entre altres coses perquè durant la meva etapa infantil em vaig inflar de Bony's, Bucaneros i Tigretones, i de sobaos pasiegos, El Macho. L'única experiència en el camp de les magdalenes va ser amb les de La Bella Easo que no em van provocar cap sensació especial ni onírica però que, juntament, amb tota l'altra rebosteria industrial em va portar molts quilos de més i estarien a l'origen d'un incipient colesterol que es manifestaria en el seu esplendor, anys després. Ara ja no sé si existeixen les magdalenes o han estat també aixafades per la voracitat de la pastisseria anglosaxona que s'ha cruspit alguns dolços tradicionals de casa nostra i de les zones pròximes. En algunes botigues fan unes coses que semblen magdalenes però en diuen cupcakes. Competeixen a l'aparador amb muffins i brownies. Passa com amb els gin tònics. Tota la vida prenent-los en vas llarg, de ginebra Giró i tònica Schweppes i ara els serveixen en copa i la completen amb cogombre, fulles de menta, pell de llimona o raspadura de llima. La tònica és diu Fever Tree i la ginebra Hendrick's.

Reivindico el gin tònic amb vas llarg i les magdalenes. El déu Google m'informa des de l'ordinador, perquè l'iPhone 5 no el podré utilitzar amb Andorra Telecom fins al novembre, que està de moda fer magdalenes casolanes i que hi ha un llibre de capçalera que es diu, òbviament, Magdalenas de Xavier Barriga i que és un objecte de culte entre els aficionats. Descobreixo que n'hi ha de molts tipus però tothom en diu meravelles, de les elaborades amb farina d'espelta, que aporta molta fibra, és ideal per al restrenyiment i és una font molt important de vitamines i minerals.

Anuncio amb tota solemnitat a la família que vull fer magdalenes d'espelta. Primer dubten si forma part de la teràpia marcada pel psiquiatre. Després pensen si he tingut una revelació com Sant Pau caient del cavall, camí de Damasc encara que en el meu cas va ser d'un poney, a la Vila Medieval de Sant Julià de Lòria i no enlluernat, precisament, per un raig de sol. Em toquen el cap per comprovar si tinc febre. Finalment fugen esmaperduts tot cridant, com en aquell acudit de l'Eugenio, «el papá està booig! el papá està booig!». No em desanimo i començo a buscar farina d'espelta via Google. A la fàbrica La Espelta y la Sal de Guadalajara la venen en paquets de 40 quilos. Ho descarto perquè no sé què en faré de tanta quantitat i perquè amb el temps que es pot esperar la farina a la duana de la Farga de Moles, amb els controls dels agents espanyols als transportistes, potser m'arriba per Nadal.

Prefereixo anar a una botiga de comestibles del Boulevard Rosa de Barcelona, que ven farines. És un lloc de disseny i ho tenen tot molt ben posat. Dec fer mala cara o estic una mica esblanqueït perquè la jove dependenta, lloant les virtuts de l'espelta, explica que fa més efectiva la quimioteràpia. Alguna cosa ha de produir perquè està a sis euros el quilo. Fa quasi dos mil anys Santa Hildegarda de Bingen, a qui el papa Benet XVI atorgarà el proper dia 7 d'octubre el títol de Doctora de l'Església, deia sobre la farina d'espelta: «no importa com es prengui, ja sigui amb pa o d'una altra manera, perquè és bona i fàcil de pair». Anul·lo la propera visita amb el psiquiatre i demano hora a la Unitat de Conductes Addictives perquè a la vista del preu de la farina d'espelta i dels consells de la santa i doctora, no la utilitzaré per fer magdalenes: l'esnifaré.

Per a més informació consulti l'edició en paper.