La política és com una partida d'escacs que no s'acaba mai. Des de fora, quan un no juga, és quan millor es veu la jugada, i quan identifiques amb més facilitat qui és qui en les diferents peces del tauler.

El millor dels escacs és entreveure les properes jugades i actuar en conseqüència. Enfront no hi ha un rival, sinó la realitat. Hi ha jugades que tarden en efectuar-se, com si ningú mogués fitxa, passant el temps sense novetats, només de vegades es mou un peó o un alfil, però són moviments que no s'entenen fins més endavant, quan esdevenen moviments vinculants, decisius, històrics.

Això és el que ha estat passant a Catalunya, on el President de la Generalitat ha dissolt les Corts Catalanes. Fins la data, els moviments polítics catalans dels darrers trenta anys han estat molts, sempre en un procés d'adaptació en l'organització de l'Estat espanyol, integrant la immigració, cuidant alhora la seva identitat, sentint-se nació i defensant els seus interessos. Uns interessos nacionals que en els darrers anys han acabat en un carrer sense sortida.

Primer va ser la redacció del nou Estatut, després el nou model de finançament, després la sentència del Tribunal Constitucional espanyol seguit de l'incompliment amb el deute espanyol amb Catalunya, per acabar amb la negativa del President espanyol a negociar el pacte fiscal. Tots moviments que finalment han portat a traslladar a les urnes el dret a l'autodeterminació

Aquí també tenim la nostra partida, la més important la varem jugar en les darreres eleccions quan els andorrans van apostar per una rotunda majoria parlamentaria per emprendre les gestions polítiques necessàries que ens fes sortir del forat en que estem. A partir d'aquí, els diferents moviments jugats han estat la llei d'inversió estrangera, la reforma de la CASS o la de les pensions dels funcionaris. Tots, són avui petits moviments, que no entendrem quan de vinculants són fins més endavant.

Jo només jugo a escacs amb la meva filla, i ja no faig política, però al moure una peça, no penso que al davant tinc un contrincant, sinó que interpreto els escacs i la política com una situació en la que no puc vèncer defensant únicament els meus interessos. He de tenir en compte els de la resta per saber què faran i així actuar en conseqüència. Fer moviment només pensant en un mateix portarà al fracàs la jugada en curs.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.