Deia aquest dijous a la ràdio el president extremeny, Fernández Vara, que ell seria sensible a un suggeriment del seu partit per cedir el pas a un candidat amb més possibilitats de guanyar les eleccions. Hipòtesi extremenya de difícil verificació. Però totalment adequada al serial socialista de Madrid, en què Tomás Gómez no accepta en absolut la invitació de la direcció federal del PSOE perquè faci un pas enrere. Però de pas enrere, cap ni un. El secretari general del PSM ja s'ha ventat de la seva duresa (com la kriptonita, diu) davant de les pressions perquè deposi la seva candidatura a la presidència de la Comunitat. Qui vulgui peixos que es mulli al ku kus klán, com deia Olga Ramos. O sigui, que li disputi en unes eleccions internes (primàries, a reglament) l'aspiració d'acabar políticament amb Esperanza Aguir- re. Encara que siguin escassos per derrotar la lideressa en les urnes, fins ara ningú no ha reunit tants mèrits per encapçalar la llista del PSOE a les autonòmiques de Madrid com el seu propi líder regional. Per tant, Tomás Gómez està carregat de raó formal per no llançar la tovallola. Fins i tot el president del PSOE, Manuel Chaves (i vicepresident del Govern, per cert) li ha reconegut el dret de competir en unes primàries amb qui vulgui disputar-li la candidatura. ¿I com és que Zapatero apadrinarà un candidat diferent al que ell mateix va apadrinar fa tres anys per substituir Rafael Simancas? Això seria com donar-li feta la campanya al PP. Aquest és el garbuix en el qual tornen a estar ficats els socialistes madrilenys.

D'una banda, Gómez insisteix que no renunciarà a la candidatura. Per un altre, la direcció federal del PSOE ja ha donat senyals suficients de no creure en les seves possibilitats. L'última paraula la té el Comitè Federal del PSOE. En la seva reunió del 25 de setembre, si només hi ha hagut un candidat, o el 3 d'octubre, si finalment s'han celebrat eleccions primàries a favor de qui les guanyi.

¿Com s'ha arribat a aquest punt? Té la seva explicació. Quan Zapatero va apostar per Gómez, la va encertar de ple quant a la pacificació del partit. Mai ha estat tan afable la coexistència dels diferents corrents d'opinió dins del PSM. Però això no serveix per guanyar unes eleccions. Una cosa són els militants i una altra, els ciutadans; una cosa són les urnes municipals de Parla (Gómez va ser un dels alcaldes més votats d'Espanya) i una altra són les urnes autonòmiques, on Gómez no ha cobert les expectatives. Mai no ha arribat a alçar el vol en els índexs de coneixement ni en els de valoració.

Periodista. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.