Sóc un somiatruites. Els ideals ja no serveixen i el món roda per interessos col·lectius i lobbies. M'espanto quan sento parlar a persones cultes i ben informades que la tercera guerra mundial ja està aquí, que no hi ha res a fer, mentre el Planeta continua sumit en el seu dia a dia marcat pel diner, per això tan abstracte que són els mercats, la prima de risc, les inversions en borsa, les especulacions,...

Només hi ha una cosa que mou el món: el diner. Una cosa tant simple com és un tros de paper que té estampat una paraula com euro o dòlar, que va ser creat com una eina purament d'intercanvi i que ara incita a moltes persones a robar i fins i tot matar, a l'esclat de guerres, a genocidis pel poder.

Penso també en les lleis. Hi ha aquesta tendència maleïda a emparar-se darrera les lleis per obligar als altres a actuar de determinada manera. No em vegin com anàrquic, no. Les lleis han d'estar al servei de l'home i no l'home al servei de les lleis. No són intocables, ni sempre justes, i en mols casos estan al servei d'algú. Tot espot canviar, sinó encara estaríem al servei del senyor feudal i els reis manarien en nom de Déu, emparats per una llei humana.

Totes aquests reflexions en venen al cap després de veure al genial Jordi Évole entrevistant a l'irrepetible José Luis Sampedro, escriptor, humanista i economista que advoca per una economia més humana, més solidària, capaç de contribuir a desenvolupar la dignitat dels pobles. Com trobem a faltar la seva lucidesa després de vint anys com a president de la Universitat d'Estiu deixant una empremta inesborrable a Andorra. Una petita pinzellada del seu enginy: «Tots els ismes amaguen quelcom, capital-capitalisme, oportú- oportunisme,...»

Per a més informació consulti l'edició en paper.