Finalment sembla que es passarà a l'acció. El sistema de salut andorrà fa temps que demana a crits que s'hi posi ordre. Mentre el model sobre el que es va bastir, el francès, ha evolucionat al llarg dels anys, hem estat incapaços d'adaptar aspectes importants de la nostra sanitat als nous temps. El problema no ha estat tant el diagnòstic de les disfuncions sinó més aviat la posada en pràctica dels remeis.

Un entorn com el nostre, amb una població reduïda, un territori poc extens i una relativa riquesa ha de ser, per força, un lloc ideal per poder-hi dur a terme reformes exemplars. Malauradament la confusió en el rol de cada actor, ministeri, seguretat social, SAAS, col·legis professionals..., ens ha posat al nivell de les pitjors de les burocràcies, amb una incapacitat d'adaptació manifesta.

El resultat és que ens trobem avui amb un sistema sanitari amb un futur compromès, amb la principal font de finançament, la CASS, aplicant mesures comptables, tisora en mà. Cal esperar, doncs, que el nou model d'atenció sanitària aporti seny, posant cadascú al seu lloc. S'han de donar les eines necessàries als professionals per seguir donant un servei de qualitat. Les mesures de contenció de la despesa no poden ser de caire estrictament comptable, sinó guiades per una millora de l'eficiència, basada en criteris científics. Finalment s'ha de posar al centre del sistema a l'usuari, tractant-lo com a adult amb drets inalienables però també responsabilitzant-lo de la seva salut.

Per a més informació consulti l'edició en paper.