La crisi té una densitat de massa comparable a un forat negre. Res s'escapa a la seva gravetat i emet radiacion X. Tots estem atrapats per aquesta enorme capacitat amalgama que no permet cap acció contra ella.

La relació de tragèdies comença a ser impossible. De la pobresa dels ciutadans a la mediocritat dels dirigents, de la reforma de l'avortament de Gallardón a l'apartheid de José Ignacio Wert. De la temptació independentista catalana a la crisi dins el PP.

Una de la primera norma per combatre la depressió és l'ordenació dels problemes de major a menor que faci possible abordar-los sistemàticament. A Espanya és impossible perquè el vademecum de tragèdies és dinàmic, cada minut que passa els nostres dirigents s'encarreguen d'una nova provocació. Des cobrar el taperware dels nens a l'escola a pretendre enviar els aturats a netejar els boscos cremats.

El Rei li ha agafat afició a les xarxes socials. Se sotmet al veredicte del ciberespai sense saber com estan les naus espacials dels ciutadans sense rumb. Rajoy espera que la realitat es pronunciï per ell. Rubalcaba fa càlculs en solitari, però no ens diu quin model de partit vol instaurar.

Hi ha molts seguidors que no tenen abanderat. La solitud de cada tragèdia s'escalfa en els fogons de cada casa.

Els forats negres tenen una capacitat infinita per assumir drames. Però la densitat dels ciutadans que estem en aquest forat negre que es diu Espanya comença a ser insuportable. No tinc detalls tècnics de la gran explosió, quan els forats negres es desborden.

Per a més informació consulti l'edició en paper.