• S'estén pels carrers d'Andorra un curiós sistema per evitar que els gossos es pixin a les parets

Foto: NOE

La irrupció d'una novetat acostuma a suscitar dos tipus d'actituds contradictòries: els vaticinis alarmistes o l'entusiasme desbocat. L'aparició, en alguns carrers de la parròquia, d'ampolles de plàstic d'un litre i mig plenes d'aigua al costat de les portes d'entrada d'alguns edificis no m'ha provocat ni alarmisme ni entusiasme sinó sorpresa, fins que un veí em va aclarir que era per evitar que s'hi pixessin els gossos. Ignoro si és una llegenda urbana, una moda, un mite, un homenatge a la cançó Les ampolles del grup de rock Gossos, o bé és una constatació científica. De l'únic que puc donar fe és que a prop de casa ha augmentat el nombre de gossos i que han de pixar. Perquè les persones i els gossos compartim l'instint primari d'alleugerir les necessitats a la intempèrie.

Si Jaume Cabré escriu a Jo confesso que «conec fins el nom de cada gos que borda» jo conec els gossos i les hores en què es pixaran al costat de la porta de casa, quan, alguns cops, per una qüestió de punteria no ho fan a la mateixa porta. Me'n falta algun per identificar, cosa lògica si tenint en compte les dificultats que hi ha per esbrinar, per exemple, què nassos va passar dimarts passat durant el matí i el migdia a la frontera hispanoandorrana. Potser hi haurien de posar el mateix zel que poso jo en les meves investigacions canines que s'han estès a la botiga del costat de casa. La mestressa, després de provar amb el sofre en pols, el pebre mòlt, el vinagre, una combinació de suc de llimona i de taronja i un estrany còctel de cetona i esmalt d'ungles, va aprofitar un cap de setmana a la platja per anar al Mercadona de Cambrils i comprar un producte anomenat Pis Stop en un envàs de 500 ml; en veure'n el nom i la quantitat, havia de ser la solució definitiva per a les pixades i la seva posterior pudor. Però no ho va ser. Com tampoc un altre de nom impronunciable, adquirit a la drogueria del carrer, l'etiqueta del qual assegura que protegeix la casa i el jardí dels pixums dels animals. No diu si dels de dues o dels de quatre potes.

I és que ara els gossos fan coses de persones: duen vestits de prestigiosos dissenyadors, viatgen dins de bosses Louis Vuitton, van al perruquer, al psicòleg o practiquen ioga (o doga com diuen als Estats Units). En virtut d'això no seria agosarat pensar que la mateixa lògica que fa dels animals persones fa de les persones animals, més que res perquè massa sovint es justifiquen comportaments emmirallant-los en els animals. I si no, ja encomanarem un estudi rigorós i exhaustiu, com un de memorable, de l'any 2004, fet per la Queen's University de Belfast. Van fer escoltar diferents músiques a una cinquantena de gossos i van concloure que es mostren inquiets i nerviosos amb el heavy metal. En canvi, es mostren més tranquils quan senten Bach. Sí. Hi ha gent que cobra i dedica no sé quants mesos d'investigació i recerca per arribar a aquesta conclusió.

En un altre estudi que he elaborat jo mateix entre la fauna canina que habita a l'edifici de davant, puc afirmar, sense esperar cap compensació econòmica, que els gossos es mostren més tranquils escoltant música de Bach que davant l'explosió d'un petard per celebrar una victòria del Barça o del Madrid sempre i quan els seguidors no hagin patit un tall en la recepció del senyal del Canal + Liga de Campeones. També hi ha altres sistemes, com ara les pastilles, perquè els gossos no es posin nerviosos. Les companyies farmacèutiques líders del mercat, Novartis i Pfizer, han creat filials per a l'elaboració i venda de medicaments que fins ara estaven reservats als humans però que també tenen beneficis per als millors amics de l'home. La indústria farmacèutica ofereix més de 1.500 medicaments per a animals, que serveixen per tractar malalties com la diabetis, l'artritis, l'al·lèrgia, l'anèmia, l'arítmia, la tiroide, l'insomni o la pressió arterial alta. Pel moment, no n'hi ha cap sobre la incontinència urinària.

Als Estats Units, les famílies es gasten cada any més de 3.000 milions d'euros en medicaments per als seus animals de companyia. El Prozac i el Valium en són els reis. Alguns gossos han començat a prendre Viagra, si bé cal dir que en el seu cas serveix per tractar una malaltia pulmonar. Els que pateixen ansietat quan es queden sols a casa, i hi ha el risc de focs artificials després d'un partit de futbol, prenen Clomicalm i, a partir de la jubilació, poden prevenir la pèrdua de memòria amb Anipryl. Una de les pastilles que més crida l'atenció és Slentrol, per lluitar contra l'obesitat dels cans del país del Yes we can que viuen en la societat de l'opulència. La mateixa on molts ciutadans no disfruten encara de cobertura mèdica tot i la reforma sanitària de Barack Obama, que obliga els nord-americans a contractar una assegurança mèdica.

Aquí també estem de canvis. Tenim un nou model d'atenció sanitària. la CASS no pagarà ni un euro de les visites als metges que no estiguin «convencionats», els dietistes i els psicòlegs entraran dins el sistema però només en casos concrets; a més, hi ha hagut una notable retallada pel que fa als medicaments i se n'han deixat de finançar 336. De tots els que s'han eliminat, l'únic que no necessitaré són les llàgrimes artificials. Ja ploro de forma natural.

Per a més informació consulti l'edició en paper.