Foto: EL PERIÒDIC

Rajoy i Mas es van reunir per empitjorar les coses, ja que tothom sabia que la trobada havia de ser un rotund fracàs. Millor haver-la deixat per a una altra ocasió. Com tots els meus lectors saben, m'he passat molts anys advocant per la consolidació d'un país territorialment adaptat a les seves característiques històriques i culturals específiques, dins del respecte a l'esperit de la Constitució. Aquesta mateixa norma fonamental que el partit d'Artur Mas va donar suport des del principi, des dels temps de Jordi Pujol i Miquel Roca. Aquí cal l'autonomisme en tots els seus graus, i el pas al federalisme, potser amb una reforma de la llei fonamental. Però la independència és una cosa que mai es va defensar amb decisionisme res més que des dels minoritaris partits defensors des de sempre de la separació de Catalunya. Jo sempre he respectat i respecte la voluntat dels pobles per decidir sobre el seu present i el seu futur. Però sempre vaig pensar i vaig sostenir que dins de l'Estat era possible assolir cotes d'autogovern suficients per satisfer totes les apetències.

Sempre vaig mantenir amb el catalanisme les millors relacions, amb vincles d'amistat a tots els nivells. Mai vaig pensar que les coses anessin a arribar a aquesta situació, encara que vaig començar a témer quan el partit de Mariano Rajoy va adoptar aquelles posicions radicalment anticatalanistes que acompanyaven a la seva decisió d'interposar recurs d'inconstitucionalitat contra el nou Estatut, amb un text ja molt rebaixat al seu pas pel Parlament espanyol. Tot allò va ser una successió de provocacions que només podien conduir a l'allunyament de Catalunya i de la majoria dels catalans respecte d'Espanya. Ara els del Govern de Rajoy diran el que vulguin, però ells saben molt bé quin és el seu alt grau de culpa. La independència serà possible o no, però el que ja és segur és la ruptura política i afectiva entre les dues parts, amb el mar de tristesa i amargor dels que ens quedem enmig, estimant si mesura tant a Espanya com a Catalunya. Per la meva banda, jo seguiré igual que sempre. I molts faran el mateix.

Per a més informació consulti l'edició en paper.