• Avions, helicòpters, patrullers de fronteres terrestres i marítimes deixen al soldat en un lloc segur

Foto: EL PERIÒDIC

La indústria militar israeliana atén una demanda d'exèrcits a tot el món cada vegada més robotitzats, amb nous sistemes mitjançant control remot que assumeixen progressivament les missions de patrulla, reconeixement i atac en lloc dels soldats.

Avions, helicòpters, patrullers de fronteres terrestres i marítimes, i ambulàncies volants són els màxims exponents d'una indústria que, com si d'un vídeo-joc es tractés, busca deixar al soldat en un lloc segur a la rereguarda.

«Es tracta d'una tendència generalitzada en els exèrcits més avançats del món i poc a poc aquests aparells van entrant cada vegada més en servei», han dit fonts d'aquest sector, que dediquen cada vegada més recursos a la fabricació de vehicles no tripulats o avançats dispositius electrònics autònoms.

Molts d'aquests robots estan encara en una fase molt primerenca de desenvolupament, però en l'actualitat ja hi ha desenes de vehicles no tripulats a les files de l'Exèrcit israelià i d'altres del món.

El Departament de Sistemes Motoritzats de la Brigada Tecnològica Terrestre de l'Exèrcit Israelià té sota la seva responsabilitat el maneig del Guardium, un petit vehicle terrestre no tripulat (UGV, per les seves sigles en anglès) fabricat per les Indústries Aeroespacials Israelianes (IAI).

Una de les seves missions primordials a Israel és la protecció per control remot de la sempre volàtil frontera amb Gaza, on són freqüents els atacs de milicians palestins contra unitats militars que patrullen la reixa electrònica de separació.

En principi capaç de realitzar la seva missió de forma automàtica, el robot és controlat a distància per un pilot que pot intervenir en qualsevol moment i anul·lar completament la seva autonomia.

El Guardium va ser concebut per a les missions més dispars, des de la vigilància d'instal·lacions sensibles fins les d'una presó civil o una reserva d'animals al cor de l'Àfrica, i en la seva versió militar està dotat d'armes i d'un sistema d'adquisició de blancs , segons el seu fabricant.

Aquest robot terrestre té la seva versió marítima al Protector, un vaixell no tripulat, que amb els seus nou metres d'eslora ha estat desenvolupat per l'empresa Rafael com un sistema naval de combat integral per control remot (USV).

De gran maniobrabilitat i indetectable, el Protector pot emprendre una àmplia gamma de missions a la protecció de costes i vaixells, sense exposar el soldat a cap risc personal.

Potents càmeres i sensors ofereixen al pilot la possibilitat de detectar, a quilòmetres de distància, tot el que passa a la superfície del mar i, si fos necessari, accionar les armes de petit calibre que porta a coberta.

Ambdós sistemes van arribar al món molt després del seu bessó aeri, els avions espia sense pilots, més popularment coneguts com drones (borinots) pel penetrant soroll del motor.

Avui de estès ús en qualsevol Exèrcit, els primers avions no pilotats van entrar en servei amb la Força Aèria israeliana fa uns 15 anys, i han prestat servei en escenaris bèl·lics arreu del món.

Un dels pioners va ser l'obsolet MK-I (IAI), emprat per a missions de reconeixement que ara han quedat en mans d'altres aparells més moderns, entre ells el MK-III i el Heró.

A aquests li han seguit altres avions no tripulats a què mitjans especialitzats atribueixen capacitat ofensiva, com és el cas del Heron TP, que amb l'envergadura d'un Boeing 737 té autonomia suficient per arribar a l'Iran.

O els polivalents de la sèrie Hermes, desenvolupats per Elbit Systems, fabricant també d'un dels pocs aparells aeris de suport tàctic a la infanteria, el Skylark.

De només tres metres d'envergadura i desmuntable, aquest petit avió permet a qualsevol unitat terrestre la possibilitat de veure tot el que passa al seu voltant.

«Ens ofereix una informació que de fet no existia fins ara, ni en el nostre Exèrcit ni en el d'altres països», explica el tinent Nir Zabarsky, comandant de la unitat de reconeixement que opera aquests aparells.

I és que sent el quart exportador del món en sistemes i serveis d'assessorament militar –el 2010 va superar els 7.400 milions de dòlars–, la indústria israeliana de la defensa sembla afermar-se en el lema de «més ràpid, més alt i cada vegada més petit «.

Els micro-avions Mosquit i Ghost, tots dos de les IAI, pertanyen a una nova generació de diminuts aparells per a la guerra urbana, la lluita contra el narcotràfic i el terrorisme. Però no tenen de cap manera l'última paraula.

El futur està en la nanotecnologia» –sol dir el president israelià, Shimon Peres– perquè en la guerra moderna «de res serveix un bombarder de 100 milions de dòlars per matar un terrorista suïcida».

Abocat des de sempre a la ciència, Peres va constituir el 2006 un grup de treball de quinze científics israelians per tal d'afrontar els reptes del futur i que treballen en sistemes tan inaudits que en molts casos ni tan sols el cinema de ciència ficció ha arribat a imaginar , com per exemple una vespa biònica espia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.