Era la cita més important d'una setmana que prometia ser de perfil baix, abans de conèixer la dimissió d'Esperanza Aguirre, la mort de Santiago Carrillo, o llegir el primer bloc del Rei a internet. I finalment, la reunió entre Mariano Rajoy i Artur Mas «no ha anat bé», com ha resumit amb precisió i amb tristesa el president de la Generalitat. I no ha anat bé perquè Rajoy li ha dit a Mas, també breu i clarament, que no té marge polític per avançar en el pacte fiscal.

Els espais s'havien anat traient en els dies previs fins a límits tan estrets que era difícil imaginar un èxit, excepte per a un optimista patològic.

El gir d'Artur Mas, després agafar la bandera de la manifestació multitudinària de Barcelona i fer seves les aspiracions independentistes expressades per centenars de milers de catalans van empitjorar les coses. Si per a Rajoy assumir un pacte fiscal amb Catalunya ja era una complicació que podia revoltar altres comunitats autònomes, es va convertir en impossible quan el president català el va presentar com la primera pedra d'aquestes estructures d'Estat de les que vol dotar la seva comunitat.

S'acosten temps complicats. Per a Rajoy, és clar, perquè l'últim que necessita és que se li obri un nou front territorial en un panorama econòmic i social que segueix sent complicadíssim.

I per a Artur Mas, perquè ha emprès un camí de molt difícil gestió. Avanci o no les eleccions, quan es produeixin s'haurà de buidar definitivament davant els ciutadans si la seva aspiració independentista esdevé promesa electoral.

Si ho fa, tindrà complicacions amb el seu soci, Duran i Lleida, que fa només cinc mesos va proclamar que la independència «ni convé ni interessa» a Catalunya. Però si no ho fa decebrà als que han cregut les seves últimes paraules.

Per a més informació consulti l'edició en paper.