Foto: EL PERIÒDIC

Estimats lectors de la Finestra Oberta, després de les vacances ja tornem a ser aquí per compartir amb tots vosaltres reflexions i sensacions. A l'estiu l'anestesia amnèsica col·lectiva ens ha permès desconnectar d'una realitat sovint difícil per a moltes persones. Nosaltres privilegiats, hem pogut estar tranquils en el nostre Pirineu, malgrat situacions convulses a tots els nivells, especialment colpidora la vergonya de Síria. A Catalunya la manifestació de la Diada ha posat de nou sobre la taula el desig del poble català a decidir el seu futur. El clam per la independència de tanta gent, en democràcia no es pot obviar. Penso però amb la gentada que també va emplenar els carrers de Barcelona el 10 de juliol del 2010 en protesta contra la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut; vull dir que la societat va per davant de la política. El dret de Catalunya a decidir, el dret d'autodeterminació és inalienable; no podem oblidar però que som una nació dins de l'Estat Espanyol que no te cap mena de sensibilitat pel nostre fet diferencial. Acabo d'arribar de Suïssa on he passat uns dies a casa d'uns amics i tot i que no voldria caure en els típics i tòpics comentaris sobre aquest país, he de dir que el sentiment d'enveja, de sana enveja, em va acompanyar mentre hi vaig ser. En primer lloc el color verd dels seus prat, passant per l'aigua de rius llacs i fonts, després les flors dels seus balcons, el reciclatge i la neteja sense cap paper a terra, tot net com una patena i la neu blanca de Matterhorn, amb la impressionant piràmide del Zermatt i tantes coses..... I a més a més de tanta bellesa, sobretot la tolerància per la diferència reflectida en el seu sistema polític: La Confederació Helvètica, un conjunt d'estats que conserven la seva sobirania i es regeixen per determinades lleis comunes. Aquesta Confederació s'ha anat forjant al llarg de la història amb diàleg, tolerància i respecte pels trets diferencials de cada un dels estats membres, avui 23 cantons on com es sabut es parla alemany, francès, italià i romanx, totes llengües oficials i encara que el schwyzertütsch, un dialecte alemany, es parlat per mes del 65% de la població no s'imposa sobre les altres llengües. Ben diferent de l'Estat espanyol; ah! i per celebrar el dia de la Confederació la meva amiga Yvette de parla francesa, va fer el pastel típic de la Confederació que es menja a tot Suïssa. ¿Enteneu el per què de la meva sana enveja?.

Per a més informació consulti l'edició en paper.