Foto: EL PERIÒDIC

No hi ha cosa pitjor en una cadena de responsabilitats que s'escapi un error i que cap dels punts de controls l'hagi apercebut. Quan la cadena es dóna en el sector empresarial o en el financer, un error així pot costar molts diners, o acomiadaments justificats. Per això les empreses integren departaments de controls interns, incorporant auditors i mesurant els riscos estructurals.

El problema està en identificar els errors i francament la qüestió no és banal. De fet, aquesta és una de les qüestions intensament tractades en la darreres dècades. El motiu principal és que abans consideràvem com les accions humanes s'acotaven en el temps i per tant en les seves conseqüències. Però la tècnica actual ha donat a les nostres accions una magnitud inaudita.

Les primeres conseqüències les vàrem identificar en l'ecologia i de fet encara no ens les acabem de creure. Com tampoc acabem de fer-nos a la idea de les conseqüències que comporten les accions financeres. Ho varem viure als EUA amb la nacionalització de les entitats hipotecàries nordamericanes Fannie Mae i Freddie Mac (200.000 milions de dòlars), i ara està passant el mateix a Espanya. L'actual govern espanyol ha fet comptabilitzar les pèrdues dels valors immobiliàries provisionant-les com a pèrdues, mentre que l'anterior govern no les va reconèixer.

Les referències exteriors haurien de servir primer, per veure-les venir i després per afrontar-les millor. Perquè aquí les conseqüències de les accions compromeses pels responsables polítics anteriors són precisament les que els anteriors governs no van afrontar, la reforma de la CASS (del sistema de salut i de les pensions) com la reforma de les pensions de la Funció Pública.

Afrontar les accions presses anteriorment vol dir provisionar-les econòmicament, i no fer-ho actualment és actuar irresponsablement. Si ho fem ara, és perquè l'Estat no ho pot fer sol i precisarà dels copagaments i de més impostos.

Però més enllà dels diners necessaris per afrontar les expectatives dels drets que ens fèiem inqüestionables, hi ha d'haver-hi a més una actitud per afrontar-les. D'aquí que sorprengui que el col·legi de metges no assisteixi a la presentació del nou model sanitari, com que els sindicats dels funcionaris plantegin anar a la vaga quan encara no ha començat la negociació. No es tracta de la ideologia dels partits polítics, sinó d'afrontar la nostra crisis econòmica. Al respecte el Govern haurà de fer mans i mànigues per explicar millor les seves propostes, reduint entre tots els enfrontaments.

Per a més informació consulti l'edició en paper.