• Els territoris frontera no són espais marginals ni limitats, ni escapçats, ni perifèrics

Si les fronteres físiques entre estats, al segle XXI i a Europa, semblen perdre sentit per l'impuls en la formació de noves realitats supraestatals com la Unió Europea, no el semblen perdre les fronteres mentals, econòmiques, socials i simbòliques entorn a les nacions o a altres realitats més locals.

Sobretot front als reptes que suposen la globalització i la cessió de llibertats i sobiranies a noves realitats polítiques més allunyades físicament i mentalment, alhora que sense clars i eficients lideratges que ajudin a creure i a il·lusionar-se per nous reptes més globals, més solidaris i més justos.

I és així doncs que amb la fixació, o no, de fronteres sobre un territori, no s'ha de perdre mai la visió del territori que suporta la frontera. I considerar la frontera com un accident més, físic i mental, polític i econòmic, sí, i tantes coses com puguin ser aquesta, però donant el protagonisme, perquè es així, al propi territori. La servitud que suposa una frontera sobre un territori ha de ser només una servitud. No pot ser que el territori esdevingui servitud de la frontera.

La mirada no ha de ressaltar la frontera sinó el territori que té una frontera i es converteix, per aquesta raó, en un territori frontera.

Ens cal saber revaloritzar els territoris amb frontera com a territoris, és a dir, alhora propis territoris amb unes relacions amb els territoris veïns ancestrals, tradicionals i de sentit comú que no necessiten cap frontera i, a més, territoris frontera, és a dir, amb qualitat de límit o capacitat de separar alhora unes realitats enfrontades, artificialment per la frontera, i unir alhora unes realitats diferents, també per l'artifici de la frontera, on aquest és on té mes sentit i és més enriquidora aplicar la dita pensar globalment i actuar localment sumant, reconeixent i reconeixent-se.

La realitat, avui i demà, de les fronteres ens ha de fer reaccionar i motivar a no acceptar el seu protagonisme que vol amagar les realitats territorials que les sustenten i considerar-les com a una circumstància més que cal saber transgredir per apropiar-se'n dels seus beneficis.

Les fronteres han de ser una oportunitat. Primer per a diferenciar el propi territori que ha de continuar sabent-se reconèixer sota d'aquestes. I després explotant l'especificitat que aporten, i que com s'ha dit, suposen la possibilitat de ser el nexe d'unió de realitats que es poden considerar enfrontades o unir realitats diferents.

Actuar com a centres o nexes de relació, a més de com a realitats territorials pròpies, suposa unes oportunitats a no desconsiderar.

Les fronteres pirinenques en són uns bells i vells exemples. I les seves valls el camí, com ha passat i cal que passi més encara amb les valls andorranes i els seus quatre vessants a nord i sud i a est i oest.

Els territoris de frontera, amb frontera administrativa o sense són els que hem de saber articular al llarg del Pirineu. Andorra pot i ha de recolzar i incentivar aquest reconeixement de les diferents valls pirinenques i personalitats pròpies dins del conjunt que constitueix el massís del Pirineu.

Qualsevol tipus de frontera que ens pugui afectar a nivell territorial avui ha de ser considerat només i simplement com un atribut més del propi territori que es troba a la base i que no ha de renunciar a continuar sent ell mateix malgrat la frontera de la qual cal capgirar-ne i extreure'm, contràriament al que es pugui pensar, tot el seu rèdit.

A tot allò negatiu que pot suposar una frontera s'hi ha d'oposar resistència i transgressió.

Les negatives connotacions traumàtiques, polítiques, econòmiques, de separació social i de periferització geogràfica han de ser invertides com a elements de valor o superació, és a dir capgirar-les positivament.

Els territoris frontera no són espais marginals ni limitats, ni escapçats, ni perifèrics, ni espais afrontera, sinó que han d'ésser simplement territoris on la frontera, del tipus que sigui, és un atribut més.

Per a més informació consulti l'edició en paper.