• La gestió de la majoria només està aconseguint estalvis anecdòtics i de cara a la galeria

L'Escola Bressol de Prada Casadet es va obrir l'any 1998 i donava servei a 70 i tantes famílies. És una escola amb una ubicació immillorable, al centre administratiu i comercial de la parròquia i amb un aparcament comunal i un altre de privat just al costat.

L'any 2009 es van invertir pràcticament 300 mil euros per adequar les instal·lacions a la normativa vigent i es va passar a educar els/les fills/es de 36 famílies. Ara, pel que sembla, es continuarà pagant el lloguer un temps i es reubicarà el personal a l'escola bressol dels Serradells. Davant d'aquesta situació, des del Partit Socialdemòcrata ens preguntem: ¿on està l'estalvi en el seu tancament? ¿Les retallades en les despeses han d'anar en la direcció de retallar Serveis Socials? ¿Quins són els següents Serveis Socials que s'eliminaran?

El cas de l'Escola Bressol de Prada Casadet és un exemple més que se suma a la llarga llista de retallades en serveis socials, culturals i esportius que està duent a terme la majoria comunal. I el que més ens preocupa al grup socialdemòcrata és que aquesta tisorada social no està sent acompanyada d'una necessària austeritat en la responsabilitat de la gestió comunal. A continuació us posem uns exemples:

–Festa Major d'Andorra la Vella. El començament de la Festa Major d'Andorra la Vella es va posposar de divendres a dissabte al migdia. ¿Quin estalvi va haver-hi amb aquesta actuació? Per les informacions que tenim, estem parlant de «la xocolata del lloro». Així doncs, ¿què es va pretendre? ¿És una actuació de cara a la galeria?

–Activitats esportives d'estiu. S'han retallat setmanes de les activitats de les escoles esportives d'estiu. ¿A quins col·lectius perjudiquen amb aquestes retallades? ¿El volum de l'estalvi justifica aquesta retallada?

–Contractacions de personal. El nombre de contractacions de càrrecs de confiança i de personal eventual de l'Administració comunal s'hagués hagut de reduir considerablement donades les circumstàncies econòmiques actuals i, en comptes d'això, des del Partit Socialdemòcrata només fem que veure amb sorpresa nous acords de Junta de Govern en els que la majoria comunal pren la determinació d'anar ampliant la plantilla. ¿No s'estaran retornant suports polítics? Potser som malpensats... En aquest sentit, creiem que s'ha de potenciar l'aprofitament de les persones del Comú amb molts més edictes interns que fomentin la rotació interna i el creixement professional dels/de les seus/seves treballadors/es. S'ha de ser molt auster en la gestió d'aquest capítol de despesa ja que suposa un percentatge molt alt de la despesa total.

Així mateix, els membres de la Corporació comunal i de la majoria podrien haver tingut un gest cap a l'estalvi reduint el sou als polítics. Enlloc d'això es va executar una hàbil maniobra política reduint la partida de salaris dels polítics en base a l'eliminació de la figura dels consellers a ple temps. És a dir, els càrrecs polítics han mantingut el seu salari, donant un bon exemple...

–Negociació del finançament. ¿No tenim més poder de negociació front a les entitats bancàries com per millorar el diferencial d'un préstec de 3,5 milions d'euros d'euríbor + 3%? ¿És un assumpte de bona / mala negociació o de credibilitat? ¿Cal donar tants terrenys de garantia hipotecària i que superen amb molt escreix el capital del préstec?

–Reactivació del sector de la construcció. Per tal de reactivar el sector de la construcció, la corporació de la capital s'ha sumat a la iniciativa comunal per reduir temporalment el percentatge de cessió obligatòria. ¿Què estem disposats a sacrificar per tal de reactivar el sector de la construcció? ¿Quins és el percentatge mínim de cessió obligatòria al que no podem renunciar? ¿Les finances comunals poden renunciar a aquests ingressos en moments de crisi? ¿A qui estem finançant? ¿És constitucional una possible «moratòria» temporal en el % de cessió obligatòria?

Davant d'aquests casos, des del Partit Socialdemòcrata no podem fer més que lamentar i denunciar la gestió que està duent a terme la majoria comunal. Una gestió que retalla en serveis socials. Una gestió que només assoleix estalvis anecdòtics, superficials i de cara a la galeria. Una gestió que perjudica als més dèbils i beneficia als més forts. I el més greu, una gestió que menysté constantment els principis de justícia social.

Per a més informació consulti l'edició en paper.