Cada vegada que escolto a Rajoy em quedo tremolant en comprovar com l'ambigüitat és l'única tecnologia política que utilitza. Frases com «faré el millor per a Espanya» tenen un profund substrat religiós que exigeix fe per poder-les acceptar. L'intèrpret exclusiu «del millor per a Espanya» pretén que li lliurem la nostra voluntat perquè administri les nostres vides. Pura religió. Una antiga forma de cabdillisme de qui no està disposat a compartir les seves preses de decisió.

Una entrevista amb sis periodistes és el millor escut per a l'ambigüitat. Retòrica de casino provincià mentre els que escolten juguen al dòmino per incardinar les fitxes de manera que el contrari es despisti. En aquest terreny de joc, l'entrevistat es converteix en un pretès professor, la pedagogia del qual es basa en no concretar absolutament gens.

Els mitjans de comunicació estan fent desistiment dels fonaments del periodisme, un dels quals és la dialèctica sense condicions entre qui pregunta i qui respon. Moncloa tria els periodistes en un equilibri còmode entre els qui són afins i els qui actuaran, de bona fe, com a coartada per simular l'objectivitat. Enmig d'aquest univers, qui respon es limita a col·locar missatges prèviament establerts.

L'ofici de la política s'ha remès a la vacuïtat. I aquesta exigeix que les grans frases generin un equilibri de confiança entre els qui són propers i la indiferència de la resta.

Les enquestes segueixen assenyalant la distància progressiva entre representants i representats. És un suïcidi lent de la democràcia. Però els líders solament volen tenir el control del partit per evitar ser controlats. No reformaran el sistema polític fallit per seguir tenint el poder, encara que sigui solament en el seu partit.

Enmig d'una crisi on els profetes aguaiten, només falta un salvador que tingui un carisma religiós per aconseguir que les seves proclames sense contingut siguin recobertes d'un mantell d'esperança. De moment tenim el cimbell d'Eurovegas com a paradigma de la solució. I ara el miratge es manifesta en taules verdes i fitxes de casino. Com si tots poguessin encertar el ple.

Per a més informació consulti l'edició en paper.