A poc a poc, el Govern de Mariano Rajoy va traient el cap del pou, com ho acredita aquest dimecres blanc, en contrast amb tants dilluns, dimarts, dimecres, etc negres a què ens tenen acostumats. Tant el president del BCE com la cancellera alemanya li van portar al Govern una bona jornada, que somien de prolongar en benefici de l'economia espanyola. Les objeccions que se li fan des de l'oposició tenen molt fonament, com la que es refereix a les condicions de la compra il·limitada de deute, que era l'anunci estrella de Draghi. També els ha estat positiu l'aplaudiment de la senyora Merkel a les seves reformes i retallades, contra els que estan, com se sap, molts dels principals ressorts polítics i socials del nostre país. L'altra faceta positiva era la reunió de la Moncloa amb els granis empresaris espanyols i alemanys, amb els líders dels sindicats inclosos. Sigui quin sigui el recorregut de tot això, el cert és que suposa de moment un canvi de decorat de l'angoixa diària i un alè per a la Borsa i els inversors.

L'encesa defensa de l'euro per part de Rajoy i Merkel treu ferro al europessimisme enquistat en les societats en aquests últims anys, i no diguem a l'espanyola. Ja sé que el que es defensa és una Europa que poc té a veure amb el somni dels pares fundadors, però tinc la impressió que pitjor és no-res. Si la gran crisi passa aviat, aquest seria el moment de replantejar-ho tot. Dubto molt que aquest d'ara sigui el moment oportú. Ho dubto, no ho nego. Finalment, posats a veure per una vegada les coses si no blanques, almenys grisos, la negativa de Rajoy a tocar les pensions, tot i que afegís «de moment», és un factor positiu i encomiable, que emet tranquil·litat per a aquest gran sector social dels pensionistes. Aquest factor hauria d'estar molt més present en les decisions i declaracions del president del Govern i dels polítics responsables d'aquest país. La societat espanyola l'hi agrairia molt, farta de negrors i de obsessives polítiques.

Per a més informació consulti l'edició en paper.