michael Phelps es llençava a l'aigua amb un impuls poderós. Tornava a la superfície i gràcies als moviments del seu cos, perfectament sincronitzats, lliscava pel llindar del mantell d'aigua amb la gràcia d'un dofí. Usain Bolt corria pel tartà vermell amb la mateixa puixança que el guepard per la sabana. Els moviments perfectament sincronitzats del seu cos, permetien als seus contraris veure com avançava incommensurable, esguerrant els rècords. Le Bron James movia amb agilitat per la pista de bàsquet el seu cos enorme i saltava amb tal potència que la cistella li quedava per sota de les seves espatlles. Tots tres han enlluernat als Jocs Olímpics de Londres. Han omplert les pantalles de televisió i les portades dels diaris. Han estat enaltits i les seves gestes esportives eren en boca de tothom. El suec Jonas Jacobsson malgrat haver guanyat més medalles que ningú (30, 17 d'elles d'or) és un desconegut. ¿La diferència?El seu cos, te certes limitacions. És un esportista paralímpic. No ha ocupat cap primera plana. Jason Smyth és una atleta irlandès que també corre com un guepard però no hi veu tan bé. Ha estat el príncep de la velocitat. Ha guanyat els 100 i 200 metres. Malgrat la seva heroïcitat és un desconegut. No ha sortit en les portades de cap diari ni en els noticiaris de televisió. Té una limitació visual. És un atleta paralímpic. Diumenge van acabar el Jocs Paralímpics de Londres 2012. Han participat 164 països, entre ells el nostre. Molts dels esportistes paralímpics hauran fet realitat un somni: demostrar-se a si mateixos que, malgrat el handicap del seu cos, poden treballar, lluitar, superar-se, sentir-se plens i fins i tot competir. L'esport ha ajudat moltes d'aquestes persones a retrobar-se amb sí mateixos, sentir-se vius. La seva il·lusió és molt gran. Així ho deia el nostre representant Toni Sànchez. Simbolitzen els valors de l'esport en estat pur, lluny de la contaminació dels diners i la publicitat. Hi ha un altre factor que els haurà ajudat a sentir-se plens: l'interès del públic que a Londres ha omplert l'estadi olímpic, la piscina i els diferents pavellons on s'han disputat les proves dels vint esports. La sensibilitat britànica cap a aquestes persones és molt alta i un exemple d'acceptació, de tenir present els diferents en cos, iguals en dignitat.

Phelps és l'esportista que més medalles ha guanyat en uns jocs olímpics. Bolt és el nou fill del vent, l'home més veloç de la terra. Després dels jocs olímpic venen els paralímpics. Des de 1960 que se celebren. Són els jocs per atletes que tenen certs tipus de discapacitats físiques, mentals o sensorials. És a dir que el seu cos presenta anomalies respecte al que podríem dir que és el normal. La dignitat la tenen igual que qualsevol persona. Nedar no és difícil però si et falta una cama la cosa canvia. Jugar a bàsquet no té gaire complicació però fer-ho assegut a una cadira de rodes no es gens fàcil. Córrer per una pista d'atletisme ho pot fer qualsevol però si un és cec o te la visió disminuïda la complicació es multiplica.

Em recorda la nostra, que no arriba ni a respectar el lloc d'aparcament reservat en carrers o grans magatzems a aquestes persones amb dificultat psicomotora.

Jason Smyth, Oscar Pictorius han participat a tots dos jocs.

Per a més informació consulti l'edició en paper.