• Tots els drets reservats als autors no es reserven només per a l'entorn real sinó també per a Internet

Foto: NOE

La digitalització dels continguts textuals, fotogràfics i audiovisuals, i l'ús que se'n fa a través d'Internet, ha transformat absolutament els paràmetres de la pràctica dels drets d'autor. Atès el seu component lligat a la indústria cultural i al coneixement, els drets d'autor han estat i són centre d'atenció econòmica, social i política com hem pogut veure aquests darrers anys.

Notícies relacionades amb l'àmbit dels drets d'autor en l'entorn digital, el seu bon o mal ús (descàrregues il·legals, l'anomenada Llei Sinde, etc.) han ocupat pàgines de diaris i espais d'informatius... I Andorra no és un cas a part.

A Andorra, la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, del 10 de juny de 1999, garanteix la protecció dels drets d'autor i de les seves creacions i, per garantir una reciprocitat territorial en aquesta protecció, va incorporar instruments legals internacionals cabdals en aquesta matèria. D'una banda, el Conveni de Berna per a la protecció de les obres literàries i artístiques, del 9 de setembre del 1886, vigent a Andorra des del 2 de juny del 2004 i, de l'altra, el Conveni de Roma per a la protecció dels artistes intèrprets o executants, els productors de fonogrames i els organismes de radiodifusió, del 26 d'octubre del 1961, vigent a Andorra des del 25 de maig del 2004.

En aquest context, val a dir que Andorra formava part de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) des del 28 octubre 1994.

Tots els drets reservats als autors (reproducció, exhibició pública, execució pública, distribució, comunicació pública, etc.) no es reserven només per a l'entorn real sinó que també es reserven per a l'entorn virtual, el d'Internet, malgrat la facilitat amb què es pot copiar, reproduir o difondre la informació.

Així doncs, els textos, les imatges, les fotografies, el disseny, les músiques, els productes audiovisuals, etc. de qualsevol web, estan també protegits per la legislació en matèria de drets d'autor.

Encara que es pugui accedir a continguts gratuïts, això no autoritza en absolut a l'apropiació de la informació continguda en un web i molt menys a fer-ne un ús contrari a la legislació.

Per posar un exemple, en el cas de l'ús de fotografies, es poden utilitzar lliurement i de forma gratuïta sempre que hagin esdevingut de domini públic per a Andorra, setanta anys després de la mort de l'autor, o bé si l'autor d'aquestes imatges n'autoritza i en concedeix l'ús a través d'una llicència. En qualsevol altre cas caldrà demanar permís a l'autor de la fotografia per fer-ne ús. Els drets econòmics i morals, doncs, estan protegits durant la vida de l'autor i durant setanta anys després de la seva mort, tant en el context real com en el virtual.

Alhora, també és obligatori mencionar el nom de l'autor de la imatge. L'autor d'una obra, independentment dels seus drets econòmics, fins i tot en el cas que ja no sigui el propietari dels dits drets, té el dret de reclamar l'autoria de la seva obra en particular –un dret que pot exercir després de la seva mort perquè és transferible–, el dret que el seu nom, sempre que sigui possible, s'indiqui en les còpies i, alhora, en relació amb tot ús públic de la seva obra, pot oposar-se a tota distorsió, mutilació, tota altra modificació, o tota altra acció que menyspreï la seva obra o que sigui perjudicial per al seu honor o la seva reputació.

Ja he esmentat abans que les normes que protegeixen els drets d'autor a Internet són dos tractats internacionals de l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI): el Tractat sobre Dret d'Autor (1996), que s'ocupa de la protecció dels autors d'obres literàries i artístiques, com ara escrits, programes informàtics, bases de dades originals, obres musicals, obres audiovisuals, obres d'art i fotografies i el Tractat sobre Interpretació o Execució i Fonogrames (1996), que protegeix alguns «drets veïns» com els drets dels artistes intèrprets o executants i dels productors de fonogrames. Aquests tractats encara no han estat ratificats per Andorra, però entenem que els hauria de ratificar– cal tenir en compte que no va ser fins el 2002 que es va aconseguir la seva ratificació per part de 30 estats membres, el mínim exigit per les Nacions Unides per poder fer efectiva la seva aplicació.

Paral·lelament, el 2001, la Unió Europea aprova la Directiva 2001/29/CE relativa a l'harmonització de determinats aspectes dels drets d'autor en la societat de la informació amb què implementava els dos tractats que l'OMPI havia aprovat anteriorment.

En aquest marc, els drets de propietat intel·lectual tenen una gran afectació en els arxius i en la seva gestió. Els arxius, institucions responsables d'organitzar, descriure, conservar i difondre els documents i els fons documentals per a la gestió administrativa, la informació, la investigació i la cultura, dipositaris de part de la memòria històrica i cultural d'una comunitat, han de facilitar el seu accés als ciutadans tot complint i respectant els requisits que estableixen les lleis.

Per als arxius els drets d'autor són un conjunt de normes que regulen el marc en el qual tothom té dret a gaudir de la cultura, però per poder-ne disposar lliurement, abans han de complir, i des de la perspectiva de la propietat intel·lectual, un seguit de normes.

La Llei permet la lliure reproducció reprogràfica per part de biblioteques i arxius perquè es considera que les activitats que porten a terme no tenen una finalitat lucrativa directa o indirecta. Així doncs, les biblioteques i els arxius poden, sense l'autorització de l'autor o qualsevol altre propietari dels drets d'autor de l'obra, fer una sola còpia de l'obra per reproducció reprogràfica en alguns casos (amb finalitats de preservació o usos d'estudi o recerca privada).

És responsabilitat de les institucions i organitzacions, públiques i privades, respectar i fer respectar la normativa en l'àmbit de drets d'autor. El fet de ser dipositaris d'un objecte, en aquest cas d'una obra de creació, no dóna cap dret a servir-se'n, llevat d'una autorització explícita.

S'intenta protegir els models tradicionals de gestió de les creacions sense tenir en compte que les noves tecnologies (especialment Internet) han modificat substancialment aquests patrons.

Com diuen els juristes, el desconeixement de la norma no ens eximeix de la responsabilitat de complir-la i, com va dir el doctor Luis Jimena Quesada, professor de dret constitucional de la Universitat de València i president del Comitè de Drets Socials del Consell d'Europa, ponent en la darrera Universitat d'Estiu, cal fer molta més pedagogia per garantir, i exigir, el compliment de les lleis, de les sentències, en definitiva, dels drets socials, però, hi afegiria també, per al coneixement i el compliment de les obligacions.

Activitats de difusió dels drets de propietat intel·lectual com són les campanyes de sensibilització, els plans per disminuir i eliminar les pràctiques que vulnerin els drets d'autor, les guies de seguretat, etc. que comptem que desenvolupi, organitzi i implementi la recentment creada Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor i Drets Veïns del Principat d'Andorra (SDADV) que, més enllà de la gestió dels drets patrimonials dels titulars de drets d'autor i drets veïns per compte i en interès dels titulars, contribuirien al coneixement de la norma, al seu respecte i al foment de la creació i la promoció de la cultura.

Per a més informació consulti l'edició en paper.