El que menys necessita un procés de liquidació del terrorisme és soroll. El secret, la discreció i l'eficàcia han de posar la intel·ligència per sobre de les emocions. Més encara quan la dissolució de la banda terrorista es produirà amb l'intent de capitalitzar rèdits pels seus hereus. I amb unes eleccions basques com termòmetre de la societat.

La concessió del tercer grau i la llibertat condicional de l'etarra Bolinaga ha estat un procés maldestre, lent i zigzaguejant que encara no ha acabat. Hi han tingut espai les manifestacions populars, les vagues de fam, les topades entre la fiscalia i el jutge, i el que és pitjor: la confrontació dins del partit del Govern entre l'actual ministre d'interior i el seu predecessor Jaime Mayor Oreja. Si ETA hagués dissenyat aquest procés no l'hagués fet més a la seva mida. Un autèntic disbarat.

La dissolució d'ETA ha de tenir la conducció i iniciativa del Govern i el suport, per descomptat del seu partit, i de totes les forces polítiques i socials.

És imprescindible deixar enrere les emocions i conduir amb lògica política i precisió de micro cirurgià. L'única sensibilitat emocional ha de ser amb les víctimes.

Quan s'ha perduda la iniciativa no és fàcil de recuperar. Sobretot perquè a l'univers abertzale se li ha facilitat l'estratègia en la qual se sent més còmode: es presenti com a víctima de la crueltat del Govern. I aquesta imatge cala en el seu electorat potencial. Faria molt bé el Govern a definir la seva estratègia amb el terrorisme i en aplicar-la amb discreció i talent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.