A la Universitat d'estiu d'enguany, Carlos Lévy va recalcar la importància dels mites fundadors d'una societat. En la seva ponència feia referència a Europa, m'agradaria transposar aquesta reflexió a Andorra.

Un mite és una història, una representació idealitzada, una creença en l'imaginari col·lectiu d'una societat. Cristal·litza uns valors, una filosofia, una cultura i cohesiona els seus integrants animant-los a que siguin partícips de la filosofia que representa. No sabria determinar si hi ha mites a Andorra. Em direu que hi ha llegendes i tradicions, sí. ¿Però les considerem com un folklore o bé com una doxa, un lligam comú? Tenim símbols oficials : la bandera, l'himne, personatges i dates que hem seleccionat com a històrics... ¿Però els hem actualitzat? Ens ¿hi sentim identificats? ¿I quina és la percepció exterior?

Voldria creure que no és la de «estanco con bandera» d'un tal humorista. Ni tampoc la de «l'individu incolore» que defineix Lévy com a figura representativa d'Europa : sense personalitat, sense carisma per por d'ofendre i excloure una part dels individus de la societat que intenta representar. ¿Quin és el caràcter d'Andorra?

La qüestió dels mites es pot plantejar en vista d'una finalitat pràctica, per exemple a l'hora de concebre la imatge de país en una perspectiva turística ; definir i posicionar el producte en termes de màrqueting. Però més enllà (o abans) d'una aplicació econòmica directa, qüestionar-se sobre la identitat és fonamental a l'hora de prendre decisions polítiques. I no em refereixo només a polítiques culturals, sinó en tots els àmbits. Estem en un moment clau del desenvolupament del país: obertura econòmica, presidència del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, crisis econòmica... ¿Crisi dels símbols? ¿Què ens defineix, a quins valors adherim? Aquesta reflexió és intrínseca a totes les decisions polítiques car quan estan en joc els interessos de la ciutadania, primer s'ha de tenir clar quins valors són importants per a ella i així poder servir-la. I al comunicar s'utilitzaran referents comuns.

Transmetre un missatge, no és només una acció informativa, s'ha de tenir en compte altres paràmetres i mecanismes de la comunicació. Oblidem massa sovint que som éssers sensibles a més de racionals i que processar la informació no és suficient per donar-la per entesa ; integrar-la és un procés més complex que necessita l'adhesió de l'individu receptor. Quan el missatge es dirigeix a un grup amb vocació d'inscriure's en el temps es busca una construcció col·lectiva i aquesta es fa necessàriament a través dels símbols i dels mites.

La qüestió dels símbols i mites fundadors d'Andorra no tan sols es planteja a l'hora d'encunyar euros, ens confronta a les preguntes essencials de la identitat i en conseqüència, de la imatge: qui som, com volem ser –i ser percebuts– en acord amb els ideals i interessos que volem defensar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.