Ha dit el president del Govern que no tornarà a pujar l'IVA. No tots els espanyols han cregut les seves paraules. A ningú hauria de sorprendre aquesta desconfiança vist que fa un any, quan encara estava a l'oposició, criticava amb duresa la pujada d'aquest tipus d'impostos. Més encara: els considerava –són paraules textuals–, el «sablazo» que els mals governants donen als ciutadans.

Amb el canvi de mes ha entrat en vigor l'última pujada d'IVA, un impost que grava directament el consum. Vist que estem en plena recessió i amb el crèdit bancari en estat poc menys que de catalèpsia , la pujada d'un impost que encareix el preu de les coses ve a ser alguna cosa així com donar una puntada de peu a un coix i pretendre que el cop l'ajudarà a caminar més de pressa.

Portem ja cinc reformes de l'economia des que es va iniciar la crisi. Tres amb el segell del PP i la signatura dels ministres De Guindos i Montoro. Fins a la data, cap d'elles ha resultat. Les de Salgado amb Zapatero a La Moncloa perquè arribaven tard i les de Rajoy –encara que encara és aviat per establir un balanç– perquè sembla que havent encertat en el diagnòstic, no han donat amb el tractament.

L'Estat necessita diners per fer front al pagament dels interessos del deute i el Govern ha optat pel més fàcil: pujar impostos i retallar el salari als funcionaris. Veient que malgrat la pujada d'impostos ja en vigor no surten els comptes, molt em temo que la promesa del senyor Rajoy sobre l'IVA caldrà posar-la en quarantena.

No em cap cap dubte que quan ho va dir va ser sincer, però tinc per a mi que aquesta ha estat l'única veritat de la mentida perquè ningú confia que, donades les circumstàncies, pugui mantenir el seu compromís. ¿I en quin lloc quedarà la seva credibilitat? A dia d'avui, no crec que el preocupi en excés. Els polítics compten amb el temps com a aliat; el temps que esborra o enterboleix la memòria.

Per a més informació consulti l'edició en paper.