• Les persones viuen d'acord amb valors que altres han fixat però que potser no són significatius

La majoria d'éssers humans no podem, o no sabem viure sols. D'ençà que som conscients, provem d'integrar-nos en diversos grups socials. Quan no estem acompanyats, ens sentim sovint incomplets. Fins i tot, gastem molta energia disfressant la nostra veritable personalitat i adoptem la famosa «mob mentality» o el comportament gregari que ens obliga a seguir modes per pertànyer a un «grup». Tendim a fer allò que fan els altres. El grau de conformisme és creixent a les nostres societats. La nostra cultura pretén que els individus segueixin uns patrons, uns models i compleixin determinades expectatives. La conseqüència és que les persones viuen d'acord amb valors que els altres han fixat però que potser no són gens significatius.

L'esperit gregari fa que de vegades ens comportem com a grups d'animals de ramat, o com les formigues, determinats per alguna cosa o algú que fa que no puguem decidir ni puguem fer res més que el que ens «manen». M'espanto quan un estadi obre les portes per assistir a un concert d'una gran icona del pop i la gent es precipita com una estampida per poder-se situar en les primeres files, provocant de vegades greus accidents. El gregarisme ens fa actuar com a simples imitadors de la resta del «ramat».

Prenem també com a exemple els comportaments que moltes persones tenen davant de dues botigues similars... Sempre hi haurà la tendència a entrar en aquella que estigui més plena.

El mateix passa amb les terrasses dels restaurants situats als passejos marítims, es constata sovint que la gent té tendència a lluitar per una taula a la terrassa que està més plena independentment del menú proposat o de l'estètica del lloc.

En l'àmbit polític, la mob mentality és sovint a l'ordre del dia. Es va viure un comportament gregari massiu just abans de les eleccions generals del 2011. Es va crear un grup inscrit en el registre de l'imaginari anomenat DA. De manera gregària i etnocentrista, molta gent va voler recolzar el grup sense realment avaluar els objectius i les propostes d'aquesta organització. Freud, en el seu text de 1921 Psicologia col·lectiva i anàlisis del jo, ens donava vàries pistes sobre aquestes organitzacions estructurades de manera a identificar-se col·lectivament amb «l'ideal del jo», que facilita llur obediència.

En aquests grups, els participants estan sovint en un estat prop de la hipnosi, però cadascú s'identifica als altres i combrega amb la mateixa fascinació cap a l'objecte d'entusiasme (que per a DA ha estat sempre i únicament el desig aferrissat de destruir el Partit Socialdemòcrata). Aquests mecanismes, evidentment, constitueixen una regressió en relació al desenvolupament psíquic de la humanitat. La manipulació i la falsa propaganda absorbeixen els cervells com l'esponja ho fa amb els líquids.

Disset mesos després d'aquell 3 d'abril, veig com persones adherides a la famosa formació que els va vendre fum, han perdut la il·lusió i la motivació. Han tornat a tocar de peus a terra, han tornat a la realitat i han despertat de l'estat oníric que els feia sentir omnipotents per passar a ser ovelles esgarriades que no saben cap a on van. Per què el grup es mantingui en vida cal una identificació col·lectiva, calen uns valors comuns i objectius de futur. Ara, sense objectius de país, sense cohesió de grup i sense cap cultura comuna... la mob mentality està donant lloc al «campi qui pugui». Em sap greu, però qui la mort d'un altre espera, la seva hi va primera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.