Segons la metàfora ben coneguda, l'origen de la qual data dels primers túnels ferroviaris del segle 19, Europa podria veure aviat la llum al final del túnel, perquè amb una mica d'optimisme, podríem pensar que la crisi de l'euro arriba també a la seva resolució. Si el consell del Banc Central Europeu (BCE) decideix, a la propera reunió del 6 de setembre, adoptar el pla sobre el qual treballen els experts, a iniciativa de Mario Draghi, el BCE baixarà els tipus d'interès sobre el deute dels països perifèrics per trencar l'especulació. Aquest nou instrument permetria reduir el cost del deute dels Estats a imatge del que va passar amb el precedent instrument creat pel BCE, que a finals de desembre va permetre reduir el cost del deute de les banques comercials i del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEVES), proper successor de la Facilitat Europea d'Estabilitat Financera (FESF), que ha d'assegurar el finançament durable.

Amb aquestes tres eines, un finançament a baix cost de l'economia europea garantirà els eurobons, tant esperats i Europa tindrà tot el temps necessari per tirar endavant les reformes i retrobar el seu creixement. Però aquest guió és molt incert perquè no està exclòs que el BCE no prengui la decisió el 6 de setembre (...) i també, perquè no pot prendre el risc de donar als països en dificultats el sentiment que les reformes no són més necessàries perquè tots els diners del món estan disponibles. Per posar en marxa tots aquets mecanismes i reduir el deute dels Estats, cal la certesa de que les reformes arribaran. I això és el més difícil: ¿qui pot definir aquests programes? ¿Qui pot assegurar que es compliran?

Cal doncs crear, al si de l'eurozona, una instància política, amb un ministre de finances que tingui el poder i la legitimitat, sota el control dels parlamentaris europeus dels països de la zona euro, de definir i de controlar l'aplicació de programes i reformes a cada país. De programes econòmicament i socialment justos. Si una instància així no es posa en marxa, les innovacions recents del BCE hauran estat vanes. I les crisis gregues, espanyoles, italianes, portugueses, i altres s'acabaran per la desaparició de l'euro.

Per a més informació consulti l'edició en paper.