• L'agost ens està donant una treva però les perspectives alerten del risc de reactivació de les tensions

Al contrari del que ha succeït els darrers anys, aquest mes d'agost ens està donant una treva pel que fa a les tensions dels mercats financers i a la particular crisi que protagonitza la zona de l'euro. Alguns dels indicadors que serveixen com a referent per mesurar el grau de nerviosisme dels inversors han donat mostres de relaxació al llarg de les darreres setmanes, en què hem assistit a una dinàmica alcista de les borses i rebaixes de les primes de risc sobiranes als països perifèrics de l'eurozona. Mentre gaudim d'aquesta calma relativa, convé no perdre de vista l'escenari de fons i les perspectives a curt termini, que adverteixen del risc de reactivació de les tensions en les properes setmanes.

D'una banda, no tenim bones notícies pel que fa al front macroeconòmic, en el qual estem assistint a un continu deteriorament dels indicadors. Així, els quadres macroeconòmics del segon trimestre van confirmar la recaiguda del PIB a l'àrea de l'euro, que va experimentar un descens del 0,2%, tot i que tant Alemanya com França van evitar finalment entrar en terreny negatiu. Aquesta contracció europea s'afegeix a l'alentiment del ritme de creixement d'altres grans economies com la Xina, el Japó i els EUA el mateix període. A més a més, els indicadors avançats publicats al llarg del mes d'agost apunten clarament cap a una pèrdua de dinamisme de l'activitat el tercer trimestre de l'any, tendència que afectaria, fins i tot, economies que fins ara s'han caracteritzat per la seva capacitat de resistència, com és el cas d'Alemanya. Entre les dades més recents que confirmen aquesta tendència cal destacar l'índex de sentiment econòmic de l'economia alemanya ZEW, que es va contraure el mes d'agost fins assolir el seu mínim anual, llastat per les pitjors expectatives de negoci en els sectors exportadors.

D'altra banda, continua sense haver-hi sintonia entre el BCE i els mercats, que van reaccionar amb un cert desencant davant el resultat de la reunió del Consell de Govern de principis d'agost. Aquesta cita va generar una gran expectació, després d'unes declaracions prèvies del president del BCE que van ser interpretades com l'anunci d'una actuació immediata i contundent per reduir els elevats costos de finançament dels governs italià i espanyol. Tanmateix, el BCE no va anunciar en aquesta ocasió cap mesura concreta per alleugerir les tensions en els mercats de deute i la decepció inicial dels mercats es va concretar en caigudes de les borses i de l'euro i en repunts de les primes de risc d'Itàlia i Espanya. En tot cas, d'aquesta reunió sí que en va sortir un important anunci de futures compres de deute en els mercats per als països que les demanin, condicionades a la sol·licitud prèvia de rescat a la zona euro i a l'acceptació de condicions macroeconòmiques estrictes i efectives.

Val a dir, però, que aquest anunci d'intervenció «condicionada» del BCE va ser objecte d'una lectura més reposada amb el pas dels dies i va afavorir un progressiu relaxament de les tensions en els mercats de deute europeus a mesura que es posaven de manifest les implicacions d'aquesta decisió. D'una banda, les condicions que a partir d'aquest moment el BCE exigirà als països per intervenir en els mercats de deute introdueixen un component de disciplina que no tenia l'anterior programa de compra de deute (SMP) i que pot servir per accelerar les reformes i l'aplicació dels programes d'ajustament a Itàlia i a Espanya. D'altra banda, els governs candidats a demanar aquesta intervenció en els mercats han trobat una sortida més «elegant» d'acudir als fons europeus sense l'estigma del rescat, i, de fet, tant a Itàlia com a Espanya aquest tema ha deixat de ser tabú, de manera que les darreres setmanes s'ha parlat obertament d'aquesta possibilitat. Finalment, la compra de deute italià i espanyol per part del BCE als mercats condicionada a la sol·licitud d'ajuda financera al fons de rescat europeu és un mecanisme que permet salvar l'escull dels limitats recursos del fons permanent MEDE (500 mil milions d'euros) per afrontar les necessitats financeres de grans economies com Itàlia i Espanya, que tenen un volum de deute públic en circulació que ronda els bilions d'euros.

Ara per ara, tots els ulls estan posats al setembre, mes ple de cites decisives i en el qual s'espera que, almenys Espanya, faci la sol·licitud formal de rescat que obri la porta per a les compres de deute del BCE. Hi ha expectació sobre la reunió de l'autoritat monetària del proper dia 6 de setembre, que podria donar més detalls sobre el mecanisme de compra de deute, així com sobre els avanços que es puguin derivar de la reunió que mantindrà l'Eurogrup a mitjan mes. No cal oblidar, a més a més, que el dia 11 de setembre la Comissió Europea presentarà la seva proposta d'unió bancària, mentre que el dia 12 el tribunal constitucional alemany es pronunciarà sobre el fons de rescat permanent de la zona euro (MEDE). Si tot això no és suficient per col·locar els mercats en estat d'alerta, Grècia també tornarà a la primera línia d'actualitat el setembre, període en què la troica ha d'aprovar el lliurament d'un nou tram d'ajuda a aquest país. Després de la recent proposta grega d'ampliar de dos a quatre anys el calendari per aplicar el pla d'austeritat, la qual ja ha estat rebutjada per Alemanya, Grècia necessita convèncer de la seva capacitat per complir amb els plans d'ajustament i retornar els diners. Si no ho aconsegueix, el debat sobre la sortida de Grècia de l'eurozona tornarà a estar sobre la taula i assistirem a nous episodis de turbulències en els mercats de deute europeus.

Per a més informació consulti l'edició en paper.