• La Vall del Madriu disposa de refugis, cabanes i orris que fan innecessària la construcció d'un nou edifici

Fa unes setmanes es publicava al BOPA l'edicte de licitació dels treballs de construcció del refugi guardat de la Borda de Sorteny, el penúltim refugi guardat que s'adequa a Andorra, i que ha de permetre –juntament amb els de Juclar, Comapedrosa i un darrer que s'ha de construir al Madriu– fer efectiu el projecte de fer la volta a Andorra caminant, tot dormint en refugis guardats amb servei d'allotjament i menjador. Una iniciativa que potenciarà, de ben segur, la ruta del GRP. El gran recorregut que fa la volta a Andorra, i que permet al caminant d'observar en estat pur la bellesa natural del nostre país.

Es tracta de complementar, si ho he entès bé, l'oferta d'allotjament a la muntanya andorrana. Una oferta ja existent per a públics que volen viure la natura de forma «autèntica», dormint en tenda o al ras, els «low cost» que s'allotgen en la bona xarxa de refugis no guardats –i en molts casos nets– que tenim, i que són l'enveja dels excursionistes del nord i del sud, o els que prefereixen dormir mentre caminen durant la cursa d'alta muntanya que –sense voler ser exagerat– s'ha convertit en un dels referents de l'Europa occidental en el seu àmbit.

Ara bé, l'objectiu d'aquestes línies és el de posar de manifest la necessitat, clara i inequívoca, que el darrer dels refugis guardats que es construeixi a Andorra, el que s'ha d'ubicar a la Vall del Madriu, si es considera necessari s'ubiqui en allò que és l'actual refugi de l'Illa.

En primer lloc perquè la Vall disposa d'un conjunt de refugis, cabanes, orris i altres construccions (refugis de Prat Primer, Claror, Perafita, Fontverd, Orris i Illa; cabanes de la Farga, Setut, Estany de la Bova i Orris, a més d'altres construccions particulars) que fan absolutament innecessària la construcció d'un nou edifici, encara que sigui d'interès públic, per no saturar encara més la zona.

En segon lloc i segurament el més important, perquè els elevats valors ambientals –i culturals– de la Vall, fan que la construcció d'una nova edificació els afecti de forma inequívoca. No voldria ni pensar en un hipotètic escenari en el qual als particulars se'ls prohibeix rotundament construir en una zona d'alt valor ecològic, emparant-se en la legislació interna i internacional vigent a Andorra, i Govern no dóna exemple, més encara quan disposa d'altres alternatives igualment viables i menys agressives amb l'entorn que es pretén posar en valor.

En tercer lloc perquè el refugi de l'Illa és una construcció ja existent, i d'unes dimensions suficients com per poder acollir perfectament una instal·lació d'aquest tipus. Cal dir que l'edifici va ser utilitzat durant els anys 30 del segle passat com a alberg per als treballadors que van realitzar les obres hidràuliques en la zona, i que a causa de l'aspresa del clima i de la manca de restauració, els entorns de l'actual refugi deixen molt que desitjar i caldria plantejar-se seriosament algun tipus d'actuació. Aquesta és l'oportunitat.

Cal tenir present, a més, que el refugi podria servir per facilitar servei o allotjament als actuals treballadors de FEDA, que pugen fins a l'Illa per fer el manteniment d'una infraestructura que continua donant energia al país.

En quart lloc per la ubicació estratègica del refugi. Al final de la Vall, a unes 4 hores d'Escaldes, assequibles per un excursionista mig, al costat d'un gran llac (amb les immenses possibilitats lúdico-turístiques que això ofereix), amb l'opció d'oferir activitats complementàries de caràcter cultural, relacionades amb les obres hidràuliques i les construccions en pedra seca... I també per atraure excursionistes que, tot i no fer la volta a Andorra, hi poden anar a dormir des de la Vall de la Llosa i Vall Civera (Cerdanya) o des de la Vall de Porta o altres indrets propers al Pas de la Casa.

Dir que els que fan la volta a Andorra tenen massa tros des de la Margineda fins a l'Illa per fer-ho en una etapa és posar-ho massa fàcil. Aquell dia ho hauran de donar tot i superar-se a si mateixos, forma part del repte. A més, una altra ubicació dins la Vall del Madriu faria que la següent etapa fins a Juclar fos, sinó, encara més llarga.

En cinquè lloc per una qüestió pressupostària. No disposo de dades per acreditar-ho, però es convindrà amb mi que aprofitar l'edifici existent, de dimensions considerables, i plantejar-se, si és necessari, d'ampliar–lo amb una planta més, és molt més barat que fer-ne un de completament nou. Més encara tenint en compte les hores d'helicòpter que s'hauran de pagar per transportar tots els materials.

I finalment per un tema que per molts serà superflu, però que no vull passar per alt. Perquè ja és hora que es comenci a pal·liar, encara que sigui amb petits gestos, el dèficit d'inversions que ha patit la parròquia d'Encamp durant anys per part del Govern.

Aquests són els meus arguments, basats en el meu sentit comú, en allò que entenc per interès general i en l'estima per la muntanya d'Andorra que tinc i per aquella zona en particular. M'agradaria que aquells que els comparteixen i que poden intervenir en la presa d'aquesta decisió els tinguessin en compte, o que abans de prendre-la aportessin públicament els arguments per desvirtuar-la, si és el cas, o per discutir-la, perquè a Andorra ens agrada conèixer els perquès.

Per a més informació consulti l'edició en paper.