Bé sabem que l'home que dirigeix no té el seny, ni la sapiència que el temps concedeix per poder fixar-se en tots els detalls que angoixen la rutina diària d'un país, ni vol tenir-los. Les coses se li escapen, se li colen entre la burocràcia dels despatxos, entre la malsana diligència de la subordinació i no s'adona que els esdeveniments passen fins que realment no han passat. Pel meu bon judici, si així ho puc dir, jutjo que alguns països pateixen d'un excés de mala informació, igual que d'un excés de polítics i d'un excés de moltes coses més. Crec que no fan més que espantar la gent amb la situació actual, espantar amb una desmesurada proporció, inadequada, ridícula, infame als ulls de l'ordre i el benestar. No estic acusant amb les meves paraules als mitjans que divulguen la informació, no, és de bona fe que són manejats per fils de poder a la majoria dels casos i contra això ningú pot fer res. ¿Creuen que la situació a la veïna Espanya, a la qual li falta encendre el llumí que activi el mecanisme del desordre, de la revolta, del vandalisme, li fan falta notícies o successos repetitius en els diversos canals, de gent que entra a robar carrets de compra emparats per polítics o sindicalistes del tres al quart? Encara que després lliurin el desvergonyiment dels seus actes a organitzacions que els repartiran amb el seu bon fer, això no es pot fer, això és incitar a la violència; hi ha maneres de fer les coses, amb el mateix missatge, però sense encendre l'ànim, ni el caràcter d'una part de la població ja fastiguejada de tanta pobresa, de tanta necessitat. Les coses o els actes es poden vestir amb l'elegància del camí de la bona entesa, per això penso jo que són formats els polítics, ja que per fer actes d'aquesta índole, qualsevol pot ser polític. ¿Quina necessitat hi ha de fer patir gent gran que atempta a qualsevol notícia que perjudiqui la seguretat de la seva pensió, veu tota mena de conflictes i els assimila de la manera més inadequada, de fer-los pensar amb aquestes notes de mala violència que la seva tranquil·la i merescuda vellesa pot perillar? Senyors, la gent està espantada, molt espantada i el mal treball que molts realitzen informant, no fa més que realçar aquesta por encara més. Vagin amb compte amb el que diuen o transmetin els fets diaris d'una manera menys imprudent, sóc partidari que cal lluitar per canviar, però sempre es pot lluitar amb la paraula, és el que li dóna connotació a la nostra intel·ligència. Vigilin el camí que trien per posar fre a tota aquesta immundícia que estem patint.

Ja que sempre vivim enganyats per aquells que els convé, és d'agrair que en certes ocasions no deixin que sapiguem o advertim certs moments.

Per a més informació consulti l'edició en paper.