El Govern recomana que estalviem, així que embegut d'esperit patriòtic m'apropo a una oficina bancària per obrir-li una llibreta d'estalvi a la meva última néta. L'empleada no sembla molt entusiasta amb la meva idea i, d'entrada, com a anunci dissuasiu, m'informa que la llibreta, no només no té interessos a favor del dipositant, sinó que se li cobraran 10 euros al trimestre.

Estic per fer-me enrere, però em pot el patriotisme, cal donar-li un cop de mà a la banca, i insisteixo. Em pregunta per l'estat civil de la titular i li dic que soltera, perquè encara no porta dos mesos en aquesta vall de burocràcia. L'empleada arruga el front i mira el meu carnet d'identitat.

Quan li dic que els tutors seran els pares, i em diu que necessita el nif dels pares, i jo els allargo triomfalment, anotats en un paper, em diu que els pares han de «personar-se» físicament, amb els DNI per comprovar la seva identitat. Aixeco la vista per comprovar que no estic en una comissaria de Policia, i intento seguir amb la meva missió, ajornant que els pares «es personin» un altre dia.

Però llavors, l'empleada em diu que necessita, també, el DNI de la menor. Li repeteixo que no té dos mesos, i ella em contesta que són normes del Banc d'Espanya. El nostre meravellós Banc d'Espanya sembla que intenta que les mares, només sortir del paritori, acudeixin amb els seus fills a la Policia, amb el cordó umbilical encara tendre, perquè s'assabentin en quin país burocràtic viuen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.