• L'objectiu és deixar el màxim de posicions clares i que cadascú pugui reflexionar a partir dels altres

El proper 18 d'agost es produirà un fet important per a la Societat Andorrana de Ciències com seran els vint-i-cinc anys de presència continuada andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu, de Prada de Conflent, en la seva quaranta-quatrena edició.

Presència no només institucional amb representació al patronat que organitza l'UCE a través de tres tipus de patrons, les universitats, persones significatives i entitats culturals com la Societat Andorrana de Ciències, en igualtat de condicions a l'Òmnium Cultural, l'Obra Cultural Balear, l'Acció Cultural del País Valencià, l'Obra Cultural de l'Alguer, i altres, sinó presència digna amb l'organització d'una diada o jornada científica i la seva corresponent publicació.

Aquesta petita efemèrides, important per a la SAC, no té més transcendència per a l'UCE, on s'hi desenvolupen també les 27 jornades de cooperativisme organitzades per la Fundació Rosa i Galés i les 27 jornades d'agricultura organitzades per la Institució Catalana d'Estudis Agraris i darrere seu les 13 jornades Cap a un espai econòmic i social per damunt les fronteres organitzades per l'Institut Català de Recerca en Ciències Socials, de la Universitat de Perpinyà i l'Euroinstitut Català Transfronterer, i altres.

Però també és important per Andorra. Com a molt bé deia Lídia Armengol l'any 1991 commemorant els 10 anys del Comitè Andorrà de Ciències Històriques en la presentació de la seva tercera publicació: «no és freqüent, al nostre país, veure subsistir i prosperar organismes privats de caràcter científic que es fonamentin únicament en l'ànim i els esforços dels que el configuren...».

I per aquest caire científic la Diada andorrana a l'UCE no pretén ser un marc de debat i conclusió sinó un lloc de presentació de coneixement sobre una realitat, un tema escollit i sobre el qual s'aporten visions des de diferents àmbits. Altrament l'extensió i el temps pel debat serien uns altres i no quedarien relegats a un temps simbòlic. No es pretén que ningú surti amb veritats concloents i úniques.

Es vol oferir una profusió variada de coneixements, ofert desinteressadament per persones enteses, en la seva matèria, per tal que els assistents o després els lectors de la publicació o ponències, en suport de llibre o suport digital (per internet), es puguin forjar les seves conclusions al respecte.

I aquesta jornada científica a l'entorn d'un tema general, avalada amb crèdits per la Universitat d'Andorra, no és econòmica ni política, ni empresarial, ni destinada a professionals o a funcionaris o a un sector determinat, sinó al conjunt de la ciutadania andorrana, així com a la comunitat catalanoparlant o lectora internacional per a què puguin conèixer de primera mà, o millor, la realitat de l'Andorra actual.

I tot i que científica es vol distesa, informal, popular, divertida i accessible a tothom. I és científica en el sentit no només que ho organitza una Societat de ciències, sinó perquè es vol que la jornada sigui d'acord amb els principis i regles de la ciència, és a dir en la coneixença exacta d'un cert ordre de coses o on es presenti el fruit d'un conjunt de coneixements resultats de l'estudi o experiència prèvies.

L'assistència a la Diada de Prada permet també, a més de poder donar l'opinió pròpia a la resta d'assistents , l'ocasió d'un contacte, intercanvi i coneixement més intens entre les persones que hi participen, perquè el marc de l'UCE ho permet.

La Diada andorrana a l'UCE de Prada vol ser, com també es fa en les jornades, els debats de recerca i les trobades culturals, un marc de controvèrsia positiva, és a dir, de contrast de visions. Com en un calidoscopi on la visió final és fruit de la suma de multitud de visions parcials.

Ens cal conèixer com es veu allò que hom percep des d'una posició, des d'altres àmbits o posicions de la realitat que compartim.

Quan l'any 1988, a través de l'Antoni LÓPEZ i MONTANYA, es va convidar a la Societat Andorrana de Ciències a participar, integrant-se, a la Universitat Catalana d'Estiu (llavors associació i encara no fundació), al front de la qual hi havia Enric CASASSAS i SIMÓ, la decisió que va prendre la SAC va ser clara i continua sent vàlida avui.

La Societat Andorrana de Ciències vol fomentar el coneixement, i per tant també obrir-se a aquest. El procés d'obertura d'Andorra és molt més que una simple obertura econòmica, és una obertura al món que es va iniciar el 1866 i també cal fer-la en l'àmbit de la ment, de l'esperit i la cultura, del coneixement en definitiva.

I part d'aquesta obertura passa, entre altres, per ser presents i formar part activa al nostre entorn més immediat, el que ens uneix a una llengua i una cultura. Conèixer-nos i donar-nos a conèixer a través de jornades on el coneixement és exposat i als presents i absents els toca de recollir-lo i pair-lo abans, per a poder-lo debatre o rebatre i sobretot, el que és més important assimilar, aprofitar i aplicar, si els convé.

Aquesta obertura ha a la SAC tenir relacions amb moltes entitats però especialment establir convenis amb l'Institut d'Estudis Catalans, que han possibilitat entre altres, crear la biblioteca científica amb el Govern a l'Institut d'Estudis Andorrans amb la cessió d'uns 1.500 llibres.

L'objectiu de la diada és deixar el màxim de posicions clares i que cadascú pugui reflexionar a partir de conèixer què pensen els altres, del que hom creu que ja sap.

Continua demà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.