No faltaria lloc a on anar si es volguessin despullar dels seus ridículs estalvis, del seu sobrant temps lliure, de gastar les seves acumulades energies, plenes per una justificada dissidència laboral. Ja fora de comentaris sagaços, a Espanya tenen potencial de sobres per posar-se al capdavant d'Europa i fer-nos treballar sense descans en el tràfec de la nostra frontera. ¿Què és el que passa? Doncs que no s'ho creuen. Això és com el nen intel·ligent que per la seva timidesa sempre està sol i abandonat a la cua d'activitats, però quan arriba a la maduresa, contempla des de dalt, des de la seva comoditat a aquells que no volien saber res d'ell. És el mateix que el senyor Rajoy. ¿No el veuen tímid, circumspecte davant dels seus rivals amb els quals s'ha de batre, insegur dins de la seva antiga barba, emocionat després d'un no per la vagància de a qui representa, il·lusionat amb el seu suport franco-germà, alegre perquè comparteix problemàtiques igual que mar amb els consanguinis italians, amb la mirada perduda després d'un no sé que dir, ja que algunes vegades l'esforç supera amb escreix la nul·la recompensa? La guerra a la nostra era, senyors, ja és de forma econòmica, per tant, s'hauria de tenir un líder musculós, un rambo de l'economia, algú que fes callar a cops la gosadia d'aquells que ho volen tot. No, no, es necessita a algú que s'ho cregui! Que es cregui que és més llest que ells, més fort, que sigui capaç de tirar-se un fanal sense res a la mà, que tingui carisma, que es faci pregar , suplicar, que aquells que comparteixen el seu camí vulguin la seva companyia, la seva conversa, el seu riure, en definitiva, la seva intel·ligència. Que no vegi els vents per les engrunes que quatre envanits vulguin deixar anar, que tingui ganyes, per no dir una altra cosa, per frenar els peus, sense mirar les represàlies, a aquells que vulguin fer-li ensopegar, que el seu do de gents desbordi la gosadia de la mà que el vulgui robar, fer-li passar per la pedra i no vendre en injustos acords internacionals l'honor d'un país com si d'una prostituta es tractés. Algú que sigui capaç de fer treballar a tota una legió per dur a aquest país a l'ombra del que antany va ser. Si senyors, estratègicament i potencialment Espanya és el país més ric d'Europa, per això es volen fer amb ell en aquest joc de trons mal anomenat crisi. Amb la saviesa i el comerç del català, la personalitat i eficiència dels bascos, la teatralitat, alegria, l'emprenedoria i més coses del sud, l'ardu treball i la paciència de l'altiplà, el seny del nord, tot ho volen i ¿ per què? Per què ells no en tenen. Sembla mentida que tot un país no doni compte realment de qui és i fins on pot arribar, cosa que ja va fer en el passat, cosa que ja va aconseguir en una època on no hi havia mitjans, no cal buscar l'autoritat sobre tots, però si més no defensar l'herència, el que et pertany, ja vam entrar en el mercat comú la primera vegada amb els pantalons baixats, que no calgui baixar-se una mica més ara. Esperem que aquell que comanda es doni compte de certs detalls, és la seva obligació i el seu privilegi, per això va ser votat, per arreglar tota una nació.

«L'originalitat i sagacitat del savi es troba en les molts badades de l'adversari».

Per a més informació consulti l'edició en paper.