Agost sempre ha estat un parèntesi de la vida quotidiana, fins i tot pels que no han pogut desplaçar-SE del seu lloc de residència a un altre més idoni per al descans. Tot sembla haver canviat en les nostres vides perquè la crisi és una cuirassa que ens envolta i ens condiciona en totes les nostres manifestacions vitals. A partir d'aquest any, l'austeritat va a convertir el bàlsam d'agost a «intranquil», perquè l'escassetat que amenaça a gairebé tots els ciutadans és una preocupació que no pot dissoldre's ni tan sols en vacances. Els mercats no descansen i l'angoixa sobre el futur condiciona totes les nostres emocions. La calor, a l'agost, accelera l'evaporació de l'aigua i la condensació dels núvols. S'estan carregant per al diluvi de setembre. La tornada a l'escola serà un malson: pujada monstruosa de l'IVA en el material escolar; encariment de les matrícules universitàries; supressió de beques de menjador i tancament de guarderies. Aquest és l'escenari com començarà el curs. Els funcionaris han tornat a tenir una reducció salarial amb la supressió de la paga de Nadal. Continua sense haver crèdit per a les famílies i les empreses. No hi ha altres horitzons perquè s'ha demostrat que les retallades només paralitzen més l'economia. Els polítics no tenen altra resposta que nous sacrificis. Agost ja no és un parèntesi; només una espera per estrènyer més la vida. I l'aturada de les vacances només significa la solitud d'aquesta angoixa. Agost només carrega les tempestes de setembre. Només cal pregar perquè siguin pacífiques.

Per a més informació consulti l'edició en paper.