• Algunes de les imatges que em trobo als carrers em fan somriure i elevar les pregàries al mal gust

Foto: EL PERIÒDIC

No vull ser artífex d'una malsana protesta ni molt menys grotesc en les meves paraules (m'agraden els animals com al que més), però en ser observador i poc donat a silenciar els meus pensaments, no em puc callar davant diversos esdeveniments. Ho sento molt si a algú fereixen les meves irades conjectures. Com un film made in Spain d'origen burlesc i nul argument, algunes de les imatges que em trobo en aquests carrers em fan somriure i elevar les meves pregàries a la imprudència del mal gust. Per descomptat aquells que són passejats per cridaneres corretges i estrafolàries indumentàries no tenen cap culpa d'aquest mal, així que rotundament prego i imploro la prudent indulgència per a ells, sigui concedida ja que sense cap tipus d'escarni. La culpa resideix en aquests que passegen. Volen allargar la seva imatge amb un estereotip de bessona mascota, hem de comprendre'ls, no criticar, és molt diferent. ¿Creuen que aquests peluts subordinats si poguessin parlar no respondrien contra la seva seu pallassa estètica? Això ens porta a demostrar que el materialisme que ens té no s'indueix a límits, si ens deixessin traslladaríem el nostre ego fins a la més ridícula excentricitat, res escaparia al nostre quixotesc mimetisme, que una indústria de malsà enginy hem incentivat, ¡quin desvergonyiment! Materialitzant altra mala crítica encara que a mi no m'agradaria que ho fos. He de dir un apunt personal. Sóc un acèrrim defensor de qualsevol tipus d'animal per petit que sigui,! Però per tots els grans de la història, ¿que teniu a Andorra contra la bellesa? ¿No hi ha ningú que s'atreveixi amb ella? De tots els animals de companyia que se solen exposar, gairebé cap s'apropa de cap manera als exigents i demandats cànons del bon veure, és que tots i cada un d'ells tenen dret a viure, no discuteixo tal gest, però com es diu a la meva terra, entre col i col un enciam, de tant en tant agrada veure una cosa bonica, ¿no estan d'acord amb mi? I si no ho estan vagin-se'n a una desfilada de lletges o lletjos a veure si no els agradaria que de tant en tant canviessin l'ordre dels factors.

Sense molestar a ningú, aquest país sembla una residència per a gossos lletjos sent així de directe, tant me fa que riguin o em prenguin per un complet inútil, però humilment crec que dic el que la majoria pensa, la veritat. I ara que estic llançat en el meu crític vilipendi, elevo i suplico un prec al bon judici. Ja que us atreviu al valerós acte de sortir al carrer amb mascotes de tan arrogants abillaments, feu un favor, si tu tens gos, la caqueta la treus tu! Que poc a poc i sense adonar-nos se'ns està oblidant aquest gest i molts dies cal anar amb compte en caminar per aquests carrers. És clar que diuen que porta bona sort trepitjar tan groller i desagradable rebuig, jo dic llavors, els carrers de tan pròspera ciutat són plens de bona sort. No es riguin, no és un compliment.

Una salutació estimats lectors i les meves més sentides disculpes a qui fereixi amb les meves pèrfides paraules, no mereixen excusa si amb elles he molestat a algú.

Per a més informació consulti l'edició en paper.