• L'home no és el centre del món ni de l'univers. Ni aquests estan al seu servei: formem part d'aquest tot

Foto: NOE

És difícil trobar algun refrany tradicional que parli d'energia o dels seus sinònims, com potència, capacitat, ànim, eficàcia, contundència, vitalitat, nervi, activitat, fibra o vivesa.

De 25.000 refranys del refranyer tradicional català, ni un. Del sinònim vigor n'hi ha un, del mot poder sis i del mot força trenta-sis. Però cap d'ells té relació amb el sentit que avui atorguem a la paraula energia.

I això malgrat trobar-se el mot ja registrat en el diccionari català-llatí de Joan Lacavalleria del 1606.

El concepte d'energia ha anat lligat a les idees de capacitat i força de treball, al poder, a la potència, a l'acció i a l'aprofitament, entre altres, en les seves accepcions tradicionals i industrials, totes elles abans que Einstein, el 1905, relligués l'energia a la massa i ens reptés a prendre consciència de la nostra condició energètica, en tant que sers constituïts d'una massa.

Aquesta consciència energètica, que hem de saber incorporar en la nostra mentalitat per la pròpia condició d'home actual, postmodern, és vital per canviar la percepció del món en que som, que ens envolta. L'home no és el centre del món ni de l'univers. Ni aquests estan al seu servei, en forma de recursos naturals, no. Formem part d'aquest tot i la nostra matèria és part constitutiva de la seva massa, que alhora és energia. I per la raó de la nostra consideració com a piles energètiques amb capacitat de magatzematge i també amb capacitat generadora, com ens recorda la pel·lícula Matrix, ens cal conscienciar de la transformació del mot energia i la seva nova visió en un tot amb el que hem d'estar en equilibri.

La percepció de l'energia com a un recurs extern que es troba a la nostra disposició per a ser consumit a qualsevol preu ha de donar pas a l'energia considerada com a un instrument per a desenvolupar en armonia el nostre trajecte vital. I per aquesta mateixa raó ens cal a més de ser més eficients, saber gestionar aquests recursos amb armonia dins del conjunt. El fet de que siguem energia i necessitem energia per a desenvolupar-nos ens ha de fer ser conscients d'aquesta dimensió vital energètica.

L'any 2003 el Reglament de Construcció del Govern fixava un aïllament per als tancament de façanes i mitgeres vistes dels edificis d'habitatge d'un coeficient de transmissió no superior a 1,1 kal/m2 h ºC. Si bé la majoria d'edificis d'habitatges de l'època ja complien amb aquest coeficient i el superaven reduint-lo a gairebé la meitat, era la primera vegada en que es fixava normativament una exigència d'eficiència tèrmica per tal d'estalviar energia aconseguint el mateix o superior confort.

L'any 2006 el Pla d'Ordenació i Urbanisme de la Parròquia d'Ordino demanava un coeficient de transmissió tèrmica no superior equivalent de 1,2793 pels tancaments. Aquest valor fou també utilitzat pel Pla d'Ordenació i Urbanisme de La Massana l'any 2007.

L'any 2007 el Govern publicava el Pla estratègic de l'energia d'Andorra, que no va passar de ser una declaració d'intencions.

El mateix any el Pla d'Ordenació d'Urbanisme de la Parròquia d'Encamp demanava un coeficient mitjà de transmitància tèrmica màxima de 0,60 kal/m2 h ºC per a les parts massisses i 2,30 kal/m2 h ºC per a les obertures. I establia normativament altres paràmetres d'ecoeficiència a complir.

L'any 2009 en la modificació del Reglament de Construcció del Govern, de l'any 2003, apareix ja un article considerant els elements d'eficiència ambiental en que es fixa un consum màxim d'energia primària dels edificis inferior a 90 kwh/m2 any a més de fixar-se el coeficient mitjà de transmitància tèrmica a 0,70 w/m2 k pels tancaments o parts massisses i a 3,30 w/m2 k per les obertures.

L'any 2009 la 22a Diada andorrana a Prada, organitzada per la Societat Andorrana de Ciències, tractava el tema l'energia a Andorra. El llibre recollint les 26 ponències sortia publicat el 2010.

L'aprovació i publicació pel Govern del Reglament energètic en l'edificació el 6/10/10 i la seva entrada en vigor sis mesos després ha suposat un gran avançament normatiu per tal d'encarrilar l'obligat canvi de consciència energètica de la societat andorrana actual, per afrontar la viabilitat del seu futur. A més de fixar els coeficients de transmitància en 0,2 w/m2 k per a les parets i en 1,3 w/m2 k per a les obertures, i entre 15 i 26 kwh/m2 any el consum d'energia primària pels edificis, valors decididament eficients i possibles d'assolir, incorpora un ideari amb uns objectius i límits i agrupa i posa ordre en aquesta matèria amb els annexos d'Eficiència energètica en l'edificació (1), d'Instal·lació d'equips de producció de calor amb biomassa (2), d'Instal·lació d'equips de producció de calor mitjançant energia geotèrmica de molt baixa entalpia (3), d'Instal·lació d'equips de producció de calor de baixa temperatura mitjançant la radiació solar (4) i d'Instal·lació d'equips de producció de calor mitjançant hidrocarburs líquids (5).

El passat mes de juny apareixia el document Andorra té futur, anàlisi i propostes per a un acord estratègic promogut per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, la Confederació Empresarial Andorrana i l'Empresa Familiar Andorrana, dins del qual una de les dotze mesures prioritàries és la reforma del sector energètic.

Finalment, el passat dia 19 de juliol, el Govern amb FEDA, a través del Fòrum Energia i Futur, que ha agrupat nombrosos agents socials, va presentar el Llibre blanc de l'energia d'Andorra, el qual concreta la situació de partida en la que ens trobem com a país, l'estació de sortida en definitiva, i ens proposa l'estació final on cal arribar si el país vol continuar existint l'any 2050.

El trajecte a realitzar està, avui, prou clar i ben definit, no hi ha excuses per a continuar immòbils o adormits esperant no se sap què, o no se sap qui. El camí per fer el trajecte és lliure, cadascú pot escollir el que li convingui, el que vulgui o el que pugui, però cal fer-lo, sí o sí. I el que no el faci de gust el farà per força.

El futur, que ja és aquí, s'escriu amb e d'energia. Amb e d'estalvi millorant els aïllaments. Amb e d'eficiència millorant la producció i invertint en energies renovables i netes. Amb e d'emancipació i diversificant la producció i fent a Andorra el que es compra a fora, i mirant per la no dependència externa que anualment suposa treure 40 milions d'euros del país. Amb e d'espavilar-se perquè ningú altre s'espavilarà per nosaltres i si no vigilem ens espavilaran. I si algú té dubtes que miri el que ha pujat el gasoil els darrers 10 anys o només els darrers tres anys. I el que encara pot pujar, si tenim present el que es paga ja en altres països.

Per a més informació consulti l'edició en paper.