Res més evident que la vergonya d'un país en ple declivi i més que analfabet políticament parlant, ha estat reflectit per a mi en el fenomen denominat Bankia. Artistes circenses jugant amb els estalvis dels seus estimats clients. Com Espanya no estava ja en decadència, en plena crisi, en ple apogeu, van, entre tots i li posen la cirereta al pastís, Quina colla de lladres sense pistola amb ajustades corbates que encara fan més por que les temudes armes de foc! Que bé ho van fer el consorci de caixes i bancs arruïnats per un abús descontrolat del poder il·lícit. Primer vestim els nostres nombres en inversions immobiliàries de manera que siguin atractius, tot seguit, demanem a un esdeveniment d'empreses internacionals de renom i de caràcter atractiu, que ens evoqui, perquè el client vegi que és una inversió segura. «Si van a invertir aquestes grans empreses, no donarem noms ja que ni tan sols ho mereix, deu ser un caramel, invertim nosaltres també». Tot seguit, ¿què fem?, Tenim un president amb nom de garantia anomenat Rodrigo Rato. Llet, amb el govern d'Aznar va treure a Espanya d'una altra crisi, era el millor, això no pot fallar, és inversió segura i sobre tot el Govern ens dóna suport «amb bona cara o amb mala cara». Bé, una vegada que tenim tots els ingredients a l'olla, ens llancem a través de les nostres oficines i agents comercials, en un rampell comercial de pura luxúria a posar-los amb el cullerot, com deia aquell, les preuades accions per la boca, pels ulls o per aquell orifici que està situat on l'esquena perd el seu cast nom. «I mentre tu compraves al teva esquena ells deien, «compra, compra, que ja veuràs»-, després, donaven la veu, « ja ha caigut un altre passerell!». De riure anem. Acabada l'operació, –ja està tot fet, hem aconseguit treure un percentatge dels estalvis dels nostres clients força elevat–, mai no ens diran la veritat, tinguin-ho per segur, són molts zeros darrere d'un nom, –vinga peguem la patacada i tanquem el xiringuito!– i així van fer tornant-se a riure una vegada més d'un país que donaria el que fos per tenir dirigint a algú honrat, envoltat d'un equip honrat, però, això sí que és una honrada quimera. En fi, a això li dic jo bankietats, una altra gent més culta i amb més sentit del respecte, diria que el nostre vaixell ha estat comandat, està comandat i estarà comandat per la drecera de pocavergonyes més impresentable que hi ha hagut, que hi ha i que hi haurà al llarg de la història. Jo només dic una cosa, políticament i econòmicament parlant estem completa i absolutament subdesenvolupats i aquell pocavergonya que no ho entengui, que em cridi, jo l'hi explicaré detingudament i amb un argot més d'acord amb la seva absurda realitat.

És que no ho entenc, si el Govern o alguna entitat, necessita diners dels seus ciutadans o dels seus clients, que ho demani i ofereixi alguna cosa a canvi en les seves pertinents reunions, que parlant ens entenem tots, per això està l'educació, no ho dubtin, no per robar.

¿Que va ser d'aquells grans homes que dirigien un país amb el cap aixecat mirant endavant, amb orgull?

Per a més informació consulti l'edició en paper.