Prohibir durant tres mesos les operacions especulatives a curt va tallar en sec la caiguda dels principals valors de l'IBEX. ¿Per què no es va fer abans? Hem hagut d'arribar a la insuportable situació actual d'una prima de risc per sobre dels 600 punts i una taxa de finançament que supera el 7% perquè les nostres autoritats parlin amb claredat sobre el que està passant: anomenant als especuladors pel seu nom i parlant de la «irracionalitat» del mercat. Caram! ¡Quina sorpresa! Després d'escoltar durant anys i anys que no hi havia altra via de deixar les coses en mans de la iniciativa privada –el grial de l'ultraliberalisme– havíem arribat a pensar que en això consistia la llibertat de mercat. A veure si resultarà que després d'anys de treballar per la ja desapareguda Lehman Brothers, De Guindos se'ns ha caigut del cavall i comença a pensar que en temps d'inquietud el millor seria tornar la mirada cap Keynes . No és temps de sarcasmes perquè el que està en joc és tot: a mitjà termini sortir com sigui de la crisi i, a llarg, mantenir l'essencial de l'Estat de benestar, però la temptació de jugar amb les paraules és majúscula. En relació amb les circumstàncies que han desembocat en la situació actual de recessió, deute estratosfèrica i sistema bancari tocat, la gestió de Zapatero va ser un desastre sense pal·liatius, però si cal ser sincers, a la vista del retraïment de Rajoy i de la sensació de desconcert que transmet, un arriba a la conclusió que seguim sense rumb.

Per a més informació consulti l'edició en paper.