Fa no gaire temps, uns adolescents van proposar que llençar les burilles a terra fos sancionable. Desitjaven un entorn net, cuidat, i rebutjaven les actituds deixades dels fumadors als espais públics, perquè se suposa que a casa no van deixant les burilles al sòl enrajolat, a les catifes o encara menys al parquet.

En seu parlamentària, la seva iniciativa no va prosperar, però. Tot fa pensar que l'incendi de l'Empordà és el resultat de burilles mal apagades llençades des de l'aparcament. Falten encara proves per demostrar-ho; no obstant això, és una causa plausible i amb molts precedents.

Els adolescents no anaven gens desencaminats. Si es pren per costum guardar les burilles i llençar-les a un lloc adient, no solament s'aconsegueix un ambient més net sinó que s'eviten aquests gestos automàtics que prenen dimensions de temeritat.

Dos dies després d'un foc arrasador, després d'haver-ne parlat per tot arreu, es continuen llençant les burilles des de les finestretes dels cotxes i ho fan tant homes com dones que no s'han molestat en apagar-les. Havent observat aquestes conductes, caldria avisar-los, advertir que són imprudències. ¿Tocar el clàxon, fer llums des dels autos? ¿Propaganda institucional? Tanmateix, és estrany que en ple incendi hi hagi gent que ni tan sols hi pensi. Són ignoràncies sorprenents, proves d'un desinterès absolut fora d'un mateix.

La invasió de la burilla necessitaria una mica més d'aprofundiment. A la platja, si no fos perquè remenen la sorra, es podrien fer datacions de les farres per l'acumulació als nivells sedimentaris. Ara afloren diversament i no hi ha ordre cronològic. Freqüentar llocs amb humans, camp o ciutat, és topar amb aquestes restes. No té gaire explicació. Tampoc en té que en el metro de Barcelona s'hagi d'avisar que la gent no salti a les vies. Idea més terrorífica que veure un tren que et vingui a sobre és difícil, però es veu que hi ha persones inconscients del perill que comporta i a les vies només hi veuen una drecera. Uns abusen, els altres callen i tothom fa, fem, les dues coses.

Per a més informació consulti l'edició en paper.