La disminució de la prestació per desocupació, la pujada de l'IVA, la reducció de les ajudes a la dependència i les quitacions de sou als funcionaris han estat el detonant que ha tret al carrer a milers d'espanyols en resposta no tant a la convocatòria dels diferents sindicats (alguns bastant minvats de credibilitat) com perquè està molt estesa la idea que l'ajust que imposa el Govern recau sobre les esquenes dels qui ni són ni se senten responsables de la crisi. Aquesta percepció del problema és, a la meva manera de veure, essencial per entendre el per què entre els milers de manifestants que el dijous van ocupar el centre de més de mig centenar de ciutats espanyoles, hi havia molts ciutadans –sobretot entre els col·lectius de funcionaris– que en les passades eleccions van votar el Partit Popular. Clar que el programa amb el qual Mariano Rajoy es va presentar el passat mes de novembre als comicis res deia de totes aquestes retallades o pujades d'impostos. Més encara, criticava –i amb arguments de pes– els ajustos decretats pel llavors president Rodríguez Zapatero.

És sabut que l'equip econòmic de l'últim gabinet socialista (amb la vicepresidenta Elena Salgado al capdavant) va fer trampa amb les xifres del dèficit «ometent» gairebé tres punts de dèficit. Aquell engany, que ja ha estat convenientment airejat i criticat, no es pot convertir en argument exculpatori perenne; en mantra o jaculatòria d'obligat recital per justificar nous i més desproporcionades retallades de drets o prestacions tingudes fins ara per intocables per ser pilars de l'Estat del benestar. Seria el cas, de la reducció de la prestació per desocupació. Un ajust tan descomunal obre les portes que condueixen a una societat dual, a una societat amb un amplíssim percentatge de ciutadans als qui se'ls condemna a la pobresa i a l'exclusió.

En termes morals, és inacceptable; en termes polítics: un error majúscul. ¿Per què? Doncs perquè és el camí més curt per acabar amb la pau social, base irrenunciable de la convivència i plataforma indispensable per sortir de la recessió i crear ocupació. El de menys és que li ho demani tota l'oposició, l'important és que seria de justícia que el Govern reconsiderés o suavitzés alguna de les mesures que per a centenars de milers d'espanyols són injustes i insuportables. Se sol dir que rectificar és de savis.

Per a més informació consulti l'edició en paper.