• En moments difícils, en moments d'incertesa, és més important que mai saber on es va

¿Quo vadis? Aquesta és la pregunta que es feia Sant Pere sortint de Roma fa prop de 2.000 anys, en uns moments convulsos per l'Imperi Romà. I aquesta mateixa pregunta és la que ens fem molts pirinencs i pirinenques en aquests moments d'incertesa. ¿Quo vadis, Pirineu? ¿On vas, Pirineu? En moments difícils és més important que mai saber on es va.

Catalunya no es pot permetre tenir un Pirineu sense vida, sense oportunitats; sense un model econòmic solvent i sostenible que garanteixi la continuïtat de les generacions presents, amb sectors productius dinàmics i que generin ocupació. Aquest model ha de definir com potenciar el turisme, el sector agroalimentari, la gastronomia, el comerç, els recursos naturals i forestals, la logística, el patrimoni... És a través d'una utilització intensiva de les tecnologies de la informació i la comunicació que podem acostar el Pirineu a qualsevol part del món i, per tant, superar tota limitació geogràfica en termes de difusió del territori. Aquest model ha de treballar, al mateix temps, per invertir les inèrcies centralistes de les grans capitals, des de Madrid fins a Barcelona i Lleida, ja que no ajuden a la construcció d'un territori amb prou capacitat de decisió. La inconcreció i la falta de consens al llarg dels anys ha condemnat els habitants de la muntanya, amb unes institucions poc conscients de les seva realitat.

També hem de fer autocrítica i reconèixer certa ineficàcia de les persones que vivim al Pirineu, amb grans dificultats per posar-nos d'acord i defensar un posicionament comú de manera clara i ferma sobre qui som i què volem pel futur dels nostres fills i filles. Ens convé estar units i sumar esforços. No pot ser que les diferències polítiques i/o les diferències entre les diferents valls ens allunyin dels nostres objectius comuns.

Si ens situem a nivell local, per exemple, és obvi que la Seu d'Urgell, com el Pirineu, necessita recuperar la iniciativa i el dinamisme. Les dades d'atur mai vistes, amb més de 1.200 persones a la nostra comarca, la resignació del govern actual i la falta d'expectatives i de projecte generen un espiral pervers que cal invertir. Segons ha publicat recentment l'IDESCAT, mentre la renda per càpita dels municipis catalans augmenta un 0,6% de mitjana al 2009, a la Seu disminueix un 1,6%. A més, l'Alt Urgell ocupa una de les últimes posicions en el mateix rànquing. Es tracta, doncs, d'una tendència que només es podrà redreçar amb un govern diligent i amb les idees clares.

La promoció de la marca Pirineus és un dels exemples que no podem repetir. Necessitem sumar esforços entre l'Estat, la Generalitat, la Diputació, els Consells Comarcals i els Ajuntaments per tal de desenvolupar i promocionar la marca turística Pirineus, a nivell nacional i internacional. També hem de millorar el funcionament dels vivers d'empresa i el suport als emprenedors i empresaris. Si no ens instal·lem en la innovació i la creativitat no canviarem la dinàmica actual. En aquest sentit, la iniciativa Globalleida podria ser una bona eina per fomentar l'economia local si tingués un projecte específic i diferenciat pel Pirineu.

Així doncs, la falta de reconeixement del Pirineu a través de les vegueries o d'altres fórmules que suposin més i millors serveis a casa nostra i la indefinició de la nostra activitat econòmica són algunes de les assignatures pendents si volem assegurar un Pirineu amb vida, més enllà dels caps de setmana i de la temporada d'esquí.

Els recents anuncis de tancament d'oficines de la Generalitat al Pirineu, de l'Acadèmia de Talarn, les retallades en serveis hospitalaris bàsics, la crisi de les pistes de Boí Taüll, la voluntat de suprimir els ajuntaments de menys de 5.000 habitants, la reducció del 30% dels regidors o la modificació de la Ley de Desarrollo Rural Sostenible són només alguns dels exemples que descapitalitzen les zones de muntanya.

De fet, no veig que es defensi un projecte clar per casa nostra. Ni l'existència d'un lideratge decidit que aglutini els esforços de tots els sectors socials i que generi il·lusió. Que lluiti per mantenir uns serveis justos i eviti, al mateix temps, retrocessos històrics en infraestructures i equipaments bàsics per al nostre desenvolupament i subsistència. No cal ser un expert en economia per veure que l'onada de retallades, recentralitzadores i amb paràmetres economètrics, perjudica greument les zones més allunyades de les àrees metropolitanes. De fet, fa poques setmanes els mitjans informaven sobre l'augment de la migració de població de la muntanya a les capitals, degut als efectes de la gestió o la no gestió que s'està fent de la crisi a casa nostra. Ja se sap... com ha passat sempre, davant la falta d'oportunitats la gent es veu obligada a marxar.

Em preocupa veure com la reflexió i el debat sobre el Pirineu han quedat aturats, en uns moments en que és més important que mai definir quin protagonisme hem de tenir en el nou context econòmic i social. Hem de reivindicar que volem un Pirineu modern i sostenible i que sigui una referència de desenvolupament rural i de muntanya a Europa. Això només ho podrem aconseguir si unim esforços les persones que l'estimem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.