Quan sona el tret i la perdiu segueix volant, el mal caçador li dóna la culpa al gos. «El Govern comunica malament» –es diu a manera d'excusa per justificar els errors de coordinació entre ministres i ministeris.

El cas de la paga de Nadal que seguiran cobrant els funcionaris que no arriben als mil euros mensuals i de la qual el ministre d'Hisenda sembla que no tenia notícia –malgrat que la dada estava publicada al BOE- crida l'atenció. Però no és l'únic. El mateix Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior a l'últim Consell de Ministres, va evitar respondre a la pregunta més que pertinent d'un periodista que volia saber quants diners estimava el Govern que podria recaptar després de l'ultima apujada d'impostos.

No va haver-hi manera de saber-ho. No obstant això, l'endemà, des del Ministeri d'Economia, és de suposar que autoritzat pel ministre Luis de Guindos, en un text redactat en anglès (rendint homenatge als qui de debò, manen i decideixen per nosaltres) apareixia una xifra, després, per cert, corregida. Total, la seqüència que obre les portes al desconcert: ordre més contraordre igual a desordre. És clar que el Govern no parla amb una sola veu, però en aquesta ocasió la responsabilitat no és imputable als qui dins del Gabinet tenen l'encàrrec específic de la Comunicació. Em refereixo a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, a la secretària d'Estat Carmen Martínez Castro o a la directora general Consuelo Sánchez Vicente. Ni molt menys.

El mal, si se'm permet aquesta expressió, és anterior i profund. En assumptes relacionats amb la situació econòmica caldria buscar-lo en les diferències d'anàlisis i enfocament que enfronten als ministres del ram. Quan la cosa va o ve de la política, per saber d'on procedeixen els dubtes, la tardança en la presa de decisions, l'origen dels temps morts o les contradiccions, caldria fixar-se en la curiosa barreja de prudència i lentitud que caracteritza el President del Govern. Referent a això, la tardança a rectificar l'injustificat suport inicial del Partit Popular a la diputada Andrea Fabra és molt revelador. En resum: una cosa és comunicar malament i una altra que no sigui de rebut el que es pretén comunicar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.