Els atracadors que, amb la pistola, atraquen una sucursal bancària són individus perillosos, que convé capturar, sense llàstima i sense contemplacions. No obstant això, aquests amenaçadors subjectes s'enfronten a una pena de deu anys de presó, és a dir, que s'arrisquen, se la juguen i posen en el tauler de la partida la seva pròpia llibertat.

No obstant això, quan l'atracador és el banquer que, assegut còmodament al seu despatx, dóna l'ordre als seus empleats que atraquin als clients, i els enganyin amb les accions preferents, sense explicar-los que no podran treure els seus diners, abusant de la confiança de l'aureola de la banca, aquests bandolers amb vestit i corbata, no corren cap risc, perquè estan convençuts que els seus empleats, amb tal de salvar el seu cul, és a dir, el seu lloc de director de la sucursal, no vacil·laran a enganyar al jubilat i esprémer-li els estalvis, i posar-los en un compte on, com ha passat a Galícia, no podran treure els diners fins a l'any 9999.

Sembla una broma però és real, perquè les gestes dels bandits, encara que operen sense risc, causen destrosses entre les víctimes. I escric bandit amb totes les seves conseqüències, perquè segons el DRAE, en la seva tercera accepció, bandit es refereix a la persona perversa, enganyadora i estafadora. I cal ser tremendament pervers, o sigui, un bandit, per enganyar i estafar a persones sense coneixements financers, sabent que signaran qualsevol paper que els posin al davant, perquè estan convençuts que qui ho fa és una persona honrada, ignorant que és un odiós bandit que obeeix a un altre avorrible bandit més important que, segurament, està aprofitant la campanya d'engany per procurar-se unes indemnitzacions que els estafats pot ser que no hagin aconseguit reunir treballant al llarg de tota la seva vida. Que aquests bandits no paguin les seves estafes convida al més perillós en el que pot caure una societat: la temptació de caure en l'ira violenta i prendre's la justícia per mà pròpia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.