Si agredir a un guàrdia és un acte radicalment reprovable i subjecte a punició, que un guàrdia agredeixi a un ciutadà hauria de ser, a més d'això, mereixedor del màxim retret moral, social i penal. Concorren en aquest fet, repetit els últims dies pels carrers de les ciutats espanyoles en el curs de les manifestacions populars contra les rampinyes del Govern, diversos agreujants: nombre, força, desproporció, acarnissament, traïdoria i, sovint i d'alguna manera, nocturnitat. Però el que converteix en absolutament intolerables aquestes escenes d'antidisturbis agredint dones grans, adolescents i transeünts és, a part de la humiliació i de les lesions dels apallissats, el fet que uns servidors de l'ordre contribueixin a subvertir-lo d'aquesta manera. Podrà argumentar-se en descàrrec de la Policia que es tracta d'excessos puntuals, però l'excés és alguna cosa que mai pot consentir-se als qui, custodis armats de la seguretat dels seus semblants, escometen als ciutadans en el seu espai natural, el carrer, mentre fan ús dels seus drets bàsics.

Els grisos, la Policia Armada de la tirania franquista, no anaven amb dibuixos: per a ells, l'opositor al règim i el manifestant eren com, en el gimnàs, el sac per al boxador, de manera que el seu concepte de l'ordre públic consistia, sense més, en tustar-los les esquenes amb aquesta arma d'atac que anomenen «defensa». Se suposa, encara que observant la deriva autoritària del Govern sigui molt suposar, que els grisos ja no són grisos no només perquè han canviat de color, sinó també d'actitud, de funció i de filosofia, obeint aquesta a les normes democràtiques de respecte exquisit al ciutadà, àdhuc al que es manifesta airadament contra els abusos del poder. Entre un intent de càrrega, que és el que poden i han de fer els antidisturbis per evitar destrosses en el mobiliari urbà per part d'algun provocador o exaltat, i carregar violenta i indiscriminadament contra els manifestants, hi ha un abisme, el mateix que hi ha, per cert, entre saber i no saber, voler i no voler, fer bé el treball.

Els carrers cremen d'indignació contra el Govern i els seus decrets antisocials, i és d'esperar que els qui han d'apaivagar-les no concorrin amb actituds inflamables.

Per a més informació consulti l'edició en paper.