• Calen ganes de resistir, ganes de canviar, ganes de trobar el nou model

Foto: NOE

Segurament la motivació és inversament proporcional a la disponibilitat de recursos i mitjans. Quan més a l'abast és qualsevol cosa, menys interès ens produeix.

Disposar de molt menjar a la vista ens fa perdre les ganes, la il·lusió de menjar.

Després dels darrers 50 anys de bonança econòmica fonamentats en una necessitat i ganes de canvis de la vella per la nova Andorra, que han servit per a transformar la societat andorrana, el model ha de fer la seva primera gran revisió i a més l'entorn que l'ha alimentat, possibilitat i sostingut, ha canviat i evolucionat entrant en una etapa de crisi en basar-se en un model insostenible de creixement indefinit basat en una economia especulativa.

Per sostenir la nova Andorra cal que es produeixin nous i notables ajustaments.

No servirà només ampliar el mercat, obrint l'economia andorrana a l'exterior.

És a dir globalitzar-nos del tot. Cal també assolir vies alternatives sostenibles i a escala andorrana amb capacitat de substituir progressivament tot el que és insostenible.

Però més enllà dels nous camins a seguir hi ha una qüestió primordial, l'actitud. Calen ganes de resistir, ganes de canviar, ganes de trobar el nou model, ganes de tornar a transformar l'economia, ganes de canviar la societat, ganes de fer-ho conjuntament amb tot el país, ganes de pujar de nou el graó de desenvolupament que podem i hem de pujar per a continuar madurant com a societat, ganes de ser solidaris, ganes d'admirar, ganes de contribuir aportant il·lusió, idees, treball, estalvis o capital, recursos , patrimoni, present, futur i projectes, ganes de no rendir-se, ganes d'acceptar sacrificis, ganes de recuperar els carrers, ganes de contagiar entusiasme als veïns, ganes d'engrescar als turistes, ganes de recuperar les il·lusions col·lectives, ganes de col·laborar per tenir un país millor, ganes d'ajudar, ganes d'acceptar l'altre, ganes d'anar plegats i reconèixer el que ens uneix, ganes de minimitzar el que ens separa, ganes de reconèixer el que fan bé els altres, ganes de protegir, ganes d'implicar-se, ganes de comprometre's, ganes de construir complicitats, ganes de generar xarxes internes i amb l'exterior, ganes d'anar per feina, ganes d'esforçar-se, ganes d'estalviar, ganes d'aprofitar els recursos, ganes d'arriscar-se, ganes de treballar sense por, ganes d'aprofitat els boscos, ganes de conrear totes les terres ermes, ganes de voler fer les coses ben fetes, ganes de voler ser millors en el que fem, ganes de tenir una agricultura alternativa, ganes de ser responsables, ganes de ser eficients, ganes de ser lúcids, ganes de tenir en compte les coses importants de la vida, ganes per tenir orgull de país, ganes de ser corresponsables dels altres i de la societat andorrana, ganes d'atraure, ganes de respectar i exigir respecte, ganes de seduir, ganes de convèncer, ganes d'obrir pas als emprenedors, ganes de quedar-se a Andorra el cap de setmana, ganes de tractar bé, ganes de facilitar la vida, ganes de recuperar els carrers pels vianants, ganes de sentir-nos partícips d'una nova societat, ganes de ser diferents dels altres, ganes de renèixer, ganes de ser lliures ...

El canvi no s'assolirà només a partir de l'empenta i la il·lusió o la intel·ligència d'un govern o de la majoria absoluta escollida parlamentària o de l'oposició constructiva, o dels comuns més bons administradors i amb visió d'estat o d'una justícia més eficient o de les institucions o funcionaris públics actuant amb el màxim d'eficiència i posant-se al servei dels ciutadans, que també.

Ni tampoc solament amb l'acció de les associacions actives de tota la societat civil, empresarials, sindicals, esportives, socials, culturals, que també.

Ens cal posar-hi ganes col·lectivament, sí, però també individualment, cadascú en el seu àmbit, en el seu sector, en el seu treball o professió, en el seu oci, a casa seva, al seu carrer, poble, vila. parròquia i país. Ganes en el ser diari i en el voler ser de demà.

Hem de recuperar la motivació i tenir més gana, o desig o voluntat de fer, i lluitar perquè les coses siguin com ens agradaria que fossin. Sense lluita, sense gana, no aconseguirem res. Estem desganats. Hem perdut les ganes i la motivació.

Ens hem deixat ofegar per una cultura del no o del ni, sempre trobant dificultats, raons per a no fer, per a no comprometre'ns, ni arriscant, buscant les comoditats i seguretats fàcils i immediates.

Confonem la llibertat amb la falta de compromís.

El poder dir no em dóna la gana, o no en tinc ganes, s'ha entès com una fita símbol d'independència i maduresa, quan és tot el contrari, servilisme i lleugeresa.

La nova Andorra, tan somiada i desitjada per tantes sofertes generacions d'andorrans que ens han precedit ja és una realitat.

A nosaltres ens cal ara posar-hi ganes per consolidar-la, sostenir-la. desenvolupar-la i projectar-la per a les generacions que ens continuaran. «Si dic Andorra, dic tot el que» m'hi uneix, «la remor de l'aigua que davalla … aquest gran pop que estén uns tentacles d'asfalt … el griu encisador i el gos desemparat, l'Andorra que conec, amb tots els seus defectes, que mai no assolirà la perfecció suprema, però és perfà, tenaç» com va escriure tant bé l'any 1984 en Miquel Martí i Pol. Posant-hi ganes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.