Foto: EL PERIÒDIC

Han tingut mai un accident de cotxe? Espero que no, però si ha estat el cas, quan el cotxe acaba de desplaçar-se, els primers segons són per adonar-te'n com estàs. Confós, havent perdut completament l'orientació, d'on està el terra i el sostre, la dreta i l'esquerra. Sense saber què és el què ha passat, i el perquè, un es mira, es palpa, observant si està sencer, si hi ha alguna ferida. Llavors te n'adones dels que viatjaven amb tu, i esglaiat els busques i els mires amb el temor i l'ansietat de que tots estiguin bé.

Si la sort acompanya només ha estat un gran ensurt. El cotxe serà sinistre total, i no el podràs tornar a portar mai més, però tot i que el més important és que un mateix i els acompanyants estant bé, el xoc emocional no l'oblidaràs mai.

La mateixa seqüència d'un accident de cotxe succeeix amb d'altres circumstàncies dissonants i traumàtiques. La reacció és la mateixa, després del xoc emocional un tornar a mirar-se per comprovar que un i els teus estant bé i amb salut.

Per recuperar-se i retrobar els ànims per tornar a agafar el cotxe, o per encarar de nou la vida sense circumval·lar constantment aquella corba o aquells fets que t'han fet mal, un es refugia a casa, fent el cargol, refugiant-se en la quotidianitat diària del anar i venir de la casa al treball, i d'aquí a cuidar els fills i després al llit.

Potser és una estratègia de covards, potser senzillament un no vol tornar a posar en perill la vida emocional d'un mateix. Però sota la closca de la casa, refugiat de les contínues males notícies, lluny de les disputes polítiques, de l'engany i dels interessos que ja no interessen, un pot viure una vida senzilla.

Potser aquesta és la desafecció típica de la vida política, de la vida social. No és que no hi hagi cert interès per la ubicació de l'heliport o les nostres pensions. Però a la fi, la distància amb aquestes qüestions socials s'instaura.

Lluny de ser un fracàs personal, és un plaer personal de reviure la vida més íntima. Llegir i rellegir els llibres de la Jane Austen i tota la biblioteca que un va cultivant com l'hort de l'ànima. Aprenent a tocar el piano, cuidant els fills i passejant amb les gosses per la muntanya, en general, és passar un bon estiu i viure una vida senzilla.

Per a més informació consulti l'edició en paper.