• El Museu Diocesà d'Urgell exposa actualment la Bíblia il·lustrada per Perico Pastor

IL·LUSTRACIÓ DE PERICO PASTOR

Il·lustrar la Bíblia, el llibre dit dels llibres, pel seu contingut i per la seva influència, pel nombre d'edicions que se'n fan i pel nombre de llengües a les quals s'ha traduït, però també per contenir més d'una setantena de llibres, és un repte.

La Seu d'Urgell, i el seu entorn amb ella, té la sort de tenir-ne a l'abast dues experiències, separades entre elles per 1.042 anys. La còpia de l'any 970 del Beat de Liébana, de Cantàbria, codi en llatí, miniat del segle VIII, que comenta el llibre bíblic de l'Apocalipsi de Sant Joan, conservat a la catedral de la Seu d'Urgell des d'abans del any 1147, né's una. Robat el 1996 i recuperat el 1997, fou elaborat en el seu dia per a preparar-se davant la possible fi del món a l'any 800 (en que es complirien 6.000 anys des de la seva creació, 5.200 abans de crist i 800 després) segons interpretacions que es feia dels Salms 90.4, «Mil anys als teus ulls són com un dia...», i que el món duraria 6.000 anys o 6 dies com va durar la creació (Cagigós, 2000).

El Beat conservat a la Seu d'Urgell pertany al segon estil dels beats coneguts (24 amb il·lustracions i 10 més sense il·lustracions). Del primer estil (segle IX) només es conserva el de Silos, mentre que del segon estil (segle X) se'n conserven 5, el de la Seu, el de Girona, 2 a Madrid i 1 a Nova York. La resta són del tercer estil (segle XI fins al XIII) pels il·lustrats, arribant fins al segle XVI els no il·lustrats.

El segon estil té de característic influències nòrdiques i islàmiques, tenen un dibuix més acurat amb detalls i una coloració notable amb colors forts i vius dins d'una composició equilibrada. Les miniatures expliquen el llibre de l'Apocalipsis i no els comentaris pròpiament. Per tant es tracta de dues visions o mirades sobre el text principal, l'una exegètica que explica el sentit del text de la bíblia des del seu coneixement teològic i per tant científic, i l'altra, la del miniaturista, hermenèutica, que interpreta el text més lliurement destacant-ne aspectes concrets i representant-los figurativament o abstractament a través de símbols per a explicar-se als seus contemporanis de manera entenedora i impressionar-los. Per tant no es persegueix ni el realisme de la història que expliquen ni la imaginació en relació a la mateixa sinó que es realitzen buscant la identificació amb el moment present. En la mateixa sintonia del significat propi d'Apocalipsi que no és fi del món sinó simplement «aixecar el vel», revelació. Com explica excel·lentment Mn. Antoni Cagigós en el llibre El beat de la Seu d'Urgell de l'any 2000 editat pel Museu Diocesà d'Urgell. Revelació per posar al descobert l'essència dels esdeveniments més enllà de les aparences.

La relació de la persona Beat de Liébana amb la Seu d'Urgell, però, va més enllà de la simple coincidència. El seu autor no és qualsevol. La seva segona obra va ser el Tractat Apologètic en el qual afirma la seva posició en contra de l'adopcionisme de l'arquebisbe de Toledo Elipand que, amb el bisbe d'Astorga i el bisbe Félix d'Urgell defensen la condició de Crist com a fill adoptiu de Déu. La polèmica es va polititzar entrant Carlemany a prendre posició a favor del Papa Adrià I que l'any 786 va condemnar l'adopcionisme. La tradició visigòtica serà escombrada finalment per la carolíngia que s'imposarà amb totes les conseqüències. Al concili d'Aquisgrà el 799, després dels concilis de Ratisbona (792) i Frankfurt (794) que ja havien condemnat l'adopcionisme el bisbe Félix va acabar reconeixent els seus errors i va redactar una professió de fe ortodoxa però va ser desposseït de la seu d'Urgell i va quedar confinat a Lió on va morir el 818. L'arquebisbe Leidrad de Lió va substituir al bisbe Félix, i es va incorporar el bisbat d'Urgell a la província eclesiàstica de Narbona separant-la de la metròpolis de Tarragona (en poder musulmà).

Aquest precedent va servir després per incorporar també Girona, Barcelona i Osona. Aquesta situació de dependència de la província Narbonesa durarà fins a l'any 1089. És a dir gairebé tres cents anys. Aquesta influència també arribarà a Andorra. Els clergues, durant aquest període de temps, provindran dels seminaris de Narbona, concretament.

La major part de consagracions d'esglésies andorranes (Sant Cerni de Nagol el 1059) o reconsagracions són d'aquesta època com les de la catedral de la Seu d'Urgell dels anys 839 i 1040. I no cal oblidar que molts Sants són d'origen del nord o amb gran predicament al nord com Coloma, Cerni, Martí i Vicenç, entre altres.

En aquests prop de tres-cents anys es consolidarà l'estructura eclesiàstica actual del nostre país, de base carolíngia i l'inici de la concentració del poder episcopal després que l'emperador Carles el Calb doni al comte d'Urgell Sunifred I un conjunt de terres disperses a la vila Vall d'Andorra l'any 843 i al bisbe Gisard I, entre altres drets, rebre el delme del ferro i la pega d'Andorra el 860.

Passant per la cessió l'any 988 dels predis comtals pel comte Borrell II de les Valls Andorranes, a canvi de béns episcopals a la Cerdanya i el Berguedà i així fins a l'any 1003, en què Ermengol IV comte d'Urgell dóna a Sta. Maria de la Seu els drets sobre els mercats de la Vall d'Andorra. (Baraut, 1988).

La reconversió visigòtica a carolíngia, amb la introducció de, l'ordre benedictina al monestir de St. Cerni de Tavèrnoles i l'acció dels bisbes Sal.la i St. Ermengol pertanyen a aquesta època, encara tan desconeguda avui malgrat anar-s'hi configurant els fonaments del país.

L'altra experiència es troba actualment exposada al Museu Diocesà d'Urgell i consisteix en la Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) editada el 2007 per l'Associació Bíblica de Catalunya amb il·lustracions de Perico Pastor, nascut a la Seu d'Urgell, sota la direcció d'Armand Puig i Tàrrech i reeditada en versió popular l'any 2011. Una traducció directa dels documents originals en un català d'avui per a fer-nos arribar uns pensaments que, com a clàssics, seran sempre actuals.

L'exposició presenta una part de les aquarel·les que han servit per a la il·lustració.

Seguint la tradició d'artistes importants que han mirat a la seva manera els textos bíblics, com l'Apocalipsi de Durer el 1498 o la Bíblia inacabada de Doré el 1866, Pastor ens presenta els seus dibuixos establint un diàleg propi amb els textos, en un afany per a fer-nos pròxims els sentiments que li han provocat aquells en una relectura completa.

Dels més de setanta llibres, tres l'han atret especialment.

El càntic dels càntics: Tant de bo fossis germà meu / alletat als pits de la mare! / Si et trobava pel carrer, et besaria, / i ningú no m'ho podria retreure. / Et portaria i et faria entrar / a casa de la meva mare. / Tu m'instruiries en l'amor / i jo et faria beure vi amb aromes, / most de les meves magranes.

L'Eclesiastès: Allò que ha passat tornarà a passar, allò que s'ha fet tornarà a fer-se o no hi ha res de nou sota el sol...

Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil ... Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa ... El qui estima el diner no en té mai prou ... Tot és igual per a tots: el mateix destí espera al just i a l'injust ... Doncs bé, mentre hi ha vida hi ha esperança ...

El que ara et vegis capaç de fer, fes-ho de la manera que puguis, perquè en el món de la mort on hauràs d'anar, no hi ha obres ni projectes, no hi ha coneixement ni saviesa ... a tothom li arriba el temps i el contratemps ... Val més la saviesa que la força ... Sembra de bon matí la teva llavor i al vespre no donis repòs a les teves mans, perquè, d'aquestes dues coses, no saps quina reeixirà, o bé si totes dues seran igualment profitoses ...

I Job.

En tots ells i en els altres hi trobarem dibuix i color, forma i volum, gest i fusió, raó i sentiment, tensió i serenor, dubte i afirmació, duresa i tendresa, llum i foscor, vivesa i calma, indiferència i passió.

Perico Pastor ens desvela uns textos clàssics renovats i pròxims a través dels milers de vels nous de les seves aquarel·les.

No us perdeu l'ocasió de llegir o rellegir els uns i veure les altres. ¡S'ho val!

Per a més informació consulti l'edició en paper.