• L'oferiment, però, hauria d'acompanyar-se de certa generositat vers l'adversari

A falta de debat sobre l'estat de la Nació, com a oportunitat perduda per a Pérez Rubalcaba, el líder del PSOE va donar testimoniatge de si mateix en un cèntric hotel de Madrid. És un exercici molt útil analitzar el seu esforç per mantenir un discurs equidistant, la necessitat de diferenciar-se políticament del Govern del PP i l'exigència de la seva pròpia responsabilitat com a home d'Estat obligat a exercir d'oposició «constructiva».

En la descripció dels símptomes no es talla un pèl. Com tampoc es tallaven els dirigents del PP a l'hora de descriure el regnat de Zapatero en la seva segona Legislatura. El Govern Rajoy surt perdent si s'aplica el mateix sistema de mesurament que llavors. Sis mesos després, tots els indicadors han anat a pitjor: creixement, atur, deute i prima de risc i Rubalcaba no perd ocasió de posar-ho de manifest. És el seu ressort argumental per sentenciar que en aquests sis mesos Espanya ha perdut confiança a dojo.

«No seré jo qui negui que la situació que va trobar el senyor Rajoy era difícil, però la veritat és que ara està pitjor per les decisions i els errors del Govern del PP», va dir en la seva compareixença pública d'aquest dimarts, abans de referir-se a la imprevisibilitat de Rajoy (fer el contrari del promès), l'obstinació a retardar els Pressupostos per raons electorals i, sobretot, l'obsessió de buscar culpables en lloc de buscar solucions als problemes del país.

Casa malament la negror del relat amb la declarada disposició del PSOE a acostar l'espatlla, reduïda a l'oferta de «un gran acord d'unitat» per sortir d'aquesta situació. No dic que sigui insincer o que el relat s'allunyi de la realitat. Dic que per ser creïble l'oferiment hauria d'acompanyar-se de certa generositat amb l'adversari en jutjar-lo. No és el cas. Fins i tot en assumptes no tancats, com la pujada de l'IVA o noves retallades en pensions i desocupació, Rubalcaba anuncia «un fragorós NO» a títol preventiu.

O sigui, d'una banda ofereix suport al Govern d'Espanya a Europa si es tracta de defensar polítiques de creixement o un impost a les grans fortunes, i per una altra anuncia que seguirà recorrent davant el Tribunal Constitucional aquelles decisions que, segons el parer dels socialistes, ataquin o vulnerin la nostra Carta Magna. Com l'amnistia fiscal o la reforma del mercat de treball.

Amb els papers canviats, les dificultats perquè els dos grans partits de l'espectre polític nacional aparquin les seves diferències segueixen sent pràcticament les mateixes que abans de les eleccions generals del 20 de novembre de 2011. Si el PP celebrava les males notícies econòmiques com un esglaó més de la seva ascensió al poder, sense baixar de la seva presumpta disposició al diàleg, la història es repeteix.

Les diferències entre un temps i l'altre són, en tot cas, de matís. Bàsicament el poder s'imita a si mateix, amb independència del biaix polític del seu titular. I l'oposició, ídem d'ídem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.