• Cal preguntar-se si en aquesta ocasió la cimera del G-20 servirà com a revulsiu

El fet que la reunió del G-20 que acaba de finalitzar a Mèxic coincideixi amb un moment crític de l'economia mundial i europea ha despertat moltes expectatives sobre els resultats d'aquesta cimera. Cal recordar que en els primers moments de la crisi financera mundial, allà pel 2008, el G-20 va adquirir un gran protagonisme com a motor de la resposta coordinada a escala global davant la crisi. De fet, va ser en aquest fòrum on es va dissenyar l'estratègia de coordinació de les polítiques econòmiques dels països davant les turbulències financeres i es van establir les bases per a la reforma del sistema financer global.

Tanmateix, la situació del 2008 era ben diferent a l'actual, ja que en aquell moment les polítiques fiscals i monetàries tenien un marge d'actuació per lluitar contra la recessió que ara no existeix. A més a més, una vegada superats els moments més crítics de turbulències als mercats financers, els acords concrets per dur a terme actuacions coordinades han deixat pas a les declaracions de bones intencions en les cimeres més recents. A les darreres reunions del G-20 s'han posat de manifest les creixents discrepàncies dels països en matèries com les polítiques necessàries per sortir de la crisi i la millora de la regulació financera internacional, fet que ha dificultat enormement la cooperació econòmica. Fenòmens com la «guerra de divises» que es va desenvolupar l'any 2010 van reflectir les tensions polítiques i econòmiques latents i la persistència d'importants desequilibris en l'economia global.

L'actual crisi fiscal, bancària, econòmica i de governança que pateix la zona euro pot ser interpretada, sense ignorar la seva complexitat, com un altre símptoma de la manca de coordinació entre les autoritats econòmiques nacionals. La zona euro s'enfronta a l'enèsim episodi de tensió als mercats de deute, en aquesta ocasió amb Espanya com a principal protagonista, enmig d'un fort debat sobre el futur de la unió monetària i d'una economia en plena recessió.

Amb aquest escenari de fons, cal preguntar-se si en aquesta ocasió la cimera del G-20 servirà com a revulsiu davant la feble capacitat demostrada fins ara per les autoritats polítiques i econòmiques europees per prendre decisions que serveixin per calmar l'ansietat dels mercats i fomentar la reactivació econòmica de la zona euro.

Ara per ara, sembla que els líders europeus s'estan mostrant sensibles a la preocupació que provoca als EUA i a les principals economies emergents la situació a la zona euro. Al llarg de la cimera s'han anat succeint les declaracions de les autoritats europees que apunten cap a avenços en el desenvolupament d'una unió bancària a la zona euro, que implicaria un mecanisme únic a escala europea de supervisió bancària, de garantia de dipòsits i de liquidació i recapitalització de les entitats. D'altra banda, també s'estarien fent progressos en el disseny d'una unió fiscal i en la concreció d'un pla d'inversió que actuaria com a estímul al creixement econòmic.

El comunicat final del G-20 és, però, massa genèric sobre la «solució» europea, que es resumeix en una frase: «els països europeus del G-20 es comprometen a prendre totes les mesures necessàries per salvaguardar l'estabilitat de l'àrea». Per conèixer fins a quin punt estem davant de mesures efectives i eficaces o davant d'una nova declaració de bones intencions, haurem d'esperar a la reunió del Consell Europeu del 28 i 29 de juny, que previsiblement oferirà més detalls sobre el pla d'acció de les autoritats europees.

Per a més informació consulti l'edició en paper.