PUBLICITAT

¿Comunals o nacionals?

ALEXIS ESTOPIÑÁN
Periodic
Foto:

Aquesta setmana s'ha fet públic que el Teatre Comunal d'Andorra la Vella tanca les portes, per falta de finançament. La propietat no ha pogut baixar els preus del lloguer i el Comú no ha pogut finançar les inversions que precisa el teatre per adequar-lo a les normatives actuals.

Si bé el Comú de la capital té d'altres infraestructures que podran acollir els serveis culturals, com la Llacuna o com el Centre de Congressos. Arran d'aquesta qüestió també es manifesta la necessitat de coordinar les infraestructures dels diferents comuns per posar-les al servei de les propostes culturals i d'altres activitats que es puguin organitzar des d'altres parròquies. Doncs per a alguna cosa han de servir les fortes inversions que els comuns van realitzar en les infraestructures socioculturals, com ara el Teatre de les Fontetes de la Massana, el Centre Cultural Lauredià... I així podríem anar citant per a la resta de les parròquies.

Les converses que els cònsols tenen pendents per anar treballant sobre la delimitació de les competències dels comuns, i que previsiblement han de donar fruit abans no acabi l'any, hauran d'incloure també no només la mancomunitat dels serveis a prestar, sinó també l'organització per compartir les diferents infraestructures. Perquè, de fet, la mobilitat dels ciutadants dins del país és diàriament molt elevada. Tot i que no disposem d'un servei de transport públic que reculli el 30% de la mobilitat, com sol passar en la resta de ciutats, l'ús del cotxe particular és tan estès (amb un parc automobilístic que supera amb escreix el nombre de residents) que el ciutadà pot mobilitzar-se perfectament, sense estranyar-se, cap a d'altres parròquies des d'allà on viu, per poder assistir als diferents serveis culturals o socials.

Així que, si bé és cert que el tancament del Teatre Comunal és una mala notícia, pot donar peu per a conscienciar tant als gestors dels serveis culturals com als seus usuaris de la necessitat d'entendre el país com un tot i no com una suma de parròquies. En aquesta visió de país, tots haurem de fer un esforç d'organització que permetrà aprofitar millor totes les instal·lacions públiques.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT