PUBLICITAT

Després de l'últim fiasco

PEDRO CALVO H.
PERIODISTA

Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

És inútil i contraproduent tot el que es diu quan es tracta d'explicar el que passa, entre altres coses perquè la majoria de les afirmacions duren el que dura la seva publicació en els mitjans informatius. L'últim fiasco és el del les eleccions gregues de diumenge, que per a molts eren la fórmula màgica en el cas de victòria dels partidaris que aquest país continués en l'euro. Han guanyat els partidaris de l'euro i ja veiem com les notícies eren rebudes pels mercats, començant per l'efímera alegria de Mariano Rajoy quan viatjava a la cimera del G-20 a Mèxic.

Cap de les més acaronades fórmules demostra cap validesa, i el mateix passa amb les explicacions que es llancen sobre els camins de la situació econòmica. Però no es baixen de les retallades i de les decisions que piquen l'economia. Un famós economista deia aquest dimarts que el que un no gasta és el que un altre no guanya. Acaba de descobrir la Mediterrània: el que venim assegurant els que no som premis Nobel d'Economia. El sorprenent és que no ho entenguin així els governants.

Tampoc ha canviat les coses visiblement la definitiva victòria d'Hollande i el seu partit en les eleccions legislatives franceses. Em temo una conjura ultracapitalista i ultraconservadora contra l'única esperança real sorgida a Europa en aquests darrers anys de crisi galopant: l'esperança construïda pels electors gals per treure a França i al continent del profund pou en què ens van ficar i ens van seguir sepultant els pretesos salvadors i els seus amics, de Lehman Brothers en endavant. ¿En què va quedar allò de que calia refundar el capitalisme? Doncs en res, el mateix que la reforma real de les institucions financeres i polític-administratives.

Va haver de començar per donar exemple i suprimir el Senat i altres inutilitats i reduir a la meitat el nombre i el sou dels components de la caterva de parlaments i assemblees de tota mena en la prolixa institucionalitat d'una Espanya arruïnada i amb la quarta part dels seus treballadors en atur. Per posar alguns lleus exemples.

 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT